S’acaba l’estiu i es suposa, que com es feia el segle passat, toca fer balanç de l’anomenada temporada turística.
I de ben segur la màxima novetat ha estat la calor desmesurada i la xafogor insuportable que ha convidat més a estar a l’ombra o a l’interior que a parar el sol. Tot i això les platges han estat a vessar tot el juliol i tot l’agost, els mesos de vacances escolars, amb famílies senceres a la cerca d’aquest oci tan senzill i sobretot tan barat.
No es el primer any que es detecta també, sobretot en les àrees més cares del litoral català, la presencia des de primera hora del matí dels anomenats excursionistes, que es lleven d’hora a l’àrea metropolitana, enfilen la gratuïta AP7 i es planten a qualsevol platja de l’Empordà, amb cadires, ombrel·les, i neveres, farcides de xibeques, gelats i entrepans de truita i de tonyina, per aprofitar el dia de fit a fit, sense abandonar el racó conquerit gràcies a posar el despertador a les 6 de la matinada.
Dos fets, l’estacionalitat escolar i les obligacions paterno-materno filial, i el dret al lliure accés a l’espai públic que voreja el mar, que expliquen allò que en diem sobresaturació.
Aquesta setmana però, ja serà fàcil trobar taula als restaurants i un lloc a la platja a primera fila de mar. Tot i que els hotels segueixen plens, els càmpings ja son mig buits i el habitatges d’us turístic tancats i barrats, un cop fet l’agost. Res de nou sota el sol de la Costa Brava.
