Aquest 2026 es commemoren 90 anys de l’aixecament militar que va acabar provocant la Guerra Civil Espanyola entre el 1936 i el 1939. Durant aquests anys, a banda del propi conflicte armat, ambdós bàndols també lluitaven en altres aspectes de la societat que a priori podien semblar menys rellevants, però que també servien per ajudar a guanyar la guerra.
Un d’ells és el cas de la toponímia dels municipis. A principis del 1937, en plena Guerra Civil, els republicans encara mantenien el poder a les institucions locals i va ser llavors quan van decidir substituir o modificar els noms de nombroses localitats. En gran part, aquests canvis es van dur a terme amb la intenció d’eliminar la presència de referències religioses en els mateixos i es van simplificar o, sovint, es van incorporar altres elements lligats amb la realitat històrica o geogràfica de cada indret.
Al Baix Empordà, van ser sis els municipis que van veure modificat el seu topònim durant els anys que va durar la guerra.
Sant Sadurní de l’Heura (aquells anys, conegut només com a Sant Sadurní) va veure eliminada la referència religiosa del seu nom i es va optar per la simplificació del mateix, convertint-se en Sadurní de l’Heura. És un procés similar al que va viure Sant Feliu de Guíxols però, en aquest cas, també es va suprimir el nom del sant al que feia referència el nom, quedant només com a Guíxols.
Calonge, també conegut com Calonge de les Gavarres, és l’únic dels sis municipis que no tenia cap component religiós en el seu nom. Així i tot, es va canviar per Calonge de la Costa Brava.
En el cas de Santa Cristina d’Aro, l’administració local va anar un pas més enllà i, a banda d’eliminar la referència religiosa, també va incorporar un element hidrogràfic propi del territori, com és el riu. Així, va passar a anomenar-se Riudaura d’Aro.
I, per últim, dos municipis que en l’actualitat no són reconeguts com a tal després de perdre la independència en els anys posteriors. Es tracta de Sant Antoni de Calonge (en aquells anys, conegut com a Sant Antoni de Mar) i Sant Joan de Palamós. Ambdós municipis van veure un canvi substancial del seu topònim. En el primer cas, de Sant Antoni, es va optar per incorporar un element geogràfic i el municipi es va passar a dir Llevantí de Mar. En canvi, l’Ajuntament de Sant Joan va decidir introduir una referència històrica com a nou nom del municipi, que es va convertir en Vilarromà.
Així i tot, aquests canvis van ser efímers, perquè quan el bàndol franquista va guanyar i es va instaurar la dictadura, es van recuperar els elements religiosos i es van castellanitzar els noms. Aquests sis municipis, a partir del 1939, es van passar a dir San Sadurní de la Heura, Calonge, San Juan de Palamós (registrat com a municipi fins al 1942, quan va perdre la independència), San Antonio de Calonge (en aquest cas, va perdre la independència el mateix any que va acabar la guerra i va esdevenir un barri o pedanía), Santa Cristina de Aro i San Feliu de Guixols.
Durant el període d’entre el 1937 i el 1939, en el conjunt de les comarques gironines destaquen els canvis de topònim de Costa-roja del Terri (Sant Julià de Ramis), Empori (Sant Pere Pescador), Fonts de Sacalm (Sant Hilari Sacalm), Vellmartí (Sant Martí Vell), Pla de Ter (Santa Eugènia de Ter, actual barri de Girona) o la Vall de Gallegans (Sant Daniel, també barri de la capital gironina).
