Ha estat director de Revista de Palafrugell i coordinador de Crònica d'un any, així com redactor a La Proa, diari del Baix Empordà o Revista del Baix Empordà, entre altres. Corrector i traductor de diferents obres.

És clar que l’adveniment i consolidació del model turístic, a més dels avantatges que tothom elogia, ha comportat un seguit de greuges que, encara avui, s’arrosseguen. A banda dels coneguts abusos de boies, edificacions costaneres, saturació d’aigües brutes o la regulació de les incineradores, per posar alguns casos, hi ha un tema transcendental que porta cua, mai més ben dit, com és el perjudici envers les espècies animals autòctones i la proliferació d’espècies al·lòctones. O el que és més greu: l’excés d’espècies del país, com és el cas del senglar.
El creixement d’exemplars de senglars que s’ha produït d’uns anys ençà, prové dels mateixos col·lectius de caçadors que temps enrere en evidenciar-se el retrocés de l’espècie, van introduir porcs de granja, fruit del creuament del porc domèstic i el garrí salvatge. Aquesta nova espècie s’ha adaptat tan bé al medi que s’ha barrejat amb l’espècie feréstega i ha disparat la població d’aquesta bèstia.
Per pal·liar el problema d’invasió del mitjà civilitzat (carreteres, urbanitzacions, conreus, etc.) s’han hagut d’habilitar batudes fora de temporada. L’alarma per part d’associacions animalistes va saltar aquest estiu quan el massís de les Gavarres era testimoni de la darrera barrabassada pel que fa a actuacions en l’àmbit de la fauna del país. Dins els termes de Cruïlles, Fonteta, la Bisbal o Madremanya es van organitzar caceres noctures a bord de vehicles tot terreny. Entitats i conservacionistes denunciaven la manca d’ètica i imatge d’aquesta pràctica i remarcaven que s’havien d’emprar altres mitjans menys agressius i cruents, com ara l’administració de vacunes anticonceptives o la instal·lació de tanques electrificades i mostres de repel·lents biològics dels seus predadors, com el llop, tal com informava la nostra emissora fa poques dates enrere.
Del porc diuen que es menja tot el que és gras, ara bé del senglar si no volem que vagi més gras, caldrà actuar amb cautela, judici i perspicàcia.