En Miquel Curanta és el codirector de Ràdio Capital i és el director del Club TR3SC

El cap de setmana passat, en Dani Cortés, en Martí Saguer i jo mateix, vam sortir de festa per Girona. Això no és per sí mateix notícia. Però en els 3 locals pels que vam passar hi sonava música molt similar. Pel més gust, diria que la música era una integral merda, però com que és el que sona a tot arreu i a la gent li agrada i tothom s’ho passava tan bé… res a dir.
El que sí que em va cridar l’atenció, és que la majoria de les músiques que es posen als locals de nit (i també a la majoria d’emissores de ràdio) són molt homogènies en la temàtica (relació entre homes i dones) i gairebé totes tenen lletres exageradament masclistes, quan no misògines.
Més enllà de com em sembla de dolent el reggaeton, el ballenato i altres infra gèneres que se’n deriven, em preguntava per quin motiu ningú posa mai el crit al cel amb aquest tema.
Vivim un moment en el que es reivindica constantment la igualtat de gènere. La CUP fa plantejaments (que al meu entendre sonen naïfs) que denuncien l’hetero patriarcat, a Sabadell, van fer una festa per celebrar el canvi de nom de la plaça dels avis, per plaça dels avis i de les àvies (i ningú es va plantejar, per cert, perquè no plaça de les àvies i dels avis), es fan homenatges i també donanatges (que això encara em sembla més absurd) i teníem una ministra d’igualtat que parlava de “los miembros” i “las miembras”.
Més enllà de titulars, tot això queda amb ben poca cosa, quan entres a un bar i veus que no només tothom balla a ritme de cançons com aquestes, sinó que gairebé tothom (homes i també dones) se’n saben les lletres i les coregen com si no hi hagués demà. Aquí van alguns exemple:

Així doncs, estem 100% a favor de la igualtat de drets. 100% a favor de la denúncia del masclisme a tot arreu i 100% a favor de la conscienciació de la societat en favor de la paritat. Ara bé, d’entrada, que no es faci el ridícul amb expressions ridícules i de sortida que se sigui coherent i si es denuncia que una plaça ha d’incorporar les àvies i es fa una festa per celebrar-ho com una victòria, s’ha de lluitar per eliminar de l’imaginari de la gent, la lletra de cançons com aquestes i per descomptat, que s’ha de ser coherent, perquè… només faltaria que a algun d’aquests bars, hi hagués algú que reclamant donanatges, balles i coregés “cógeme papito, dame fuerte en mi culito”