El 22 de setembre de 2002, Platja d’Aro va inaugurar el Centre Cívic Vicenç Bou, el primer equipament municipal que reunia en un mateix edifici activitats de formació, serveis per a la gent gran, espais per a les associacions i tallers culturals. Fins aleshores, una part d’aquestes propostes es desenvolupava en sales municipals disperses. El nou centre les agrupava a l’espai que havien ocupat les antigues escoles de Platja d’Aro.
La inauguració va estar presidida per la consellera de Benestar Social, Irene Rigau, acompanyada de l’alcalde, Joan Giraut. Centenars de persones van assistir a l’obertura d’un edifici que començava a funcionar coincidint amb el final de l’estiu i l’inici del curs. La jornada es va cloure amb un concert de Maria Laffitte dedicat a Jacint Verdaguer.
L’Ajuntament havia pressupostat la construcció i l’equipament en 670.000 euros. La Diputació de Girona hi aportava 102.000 euros i la Fundació La Caixa, 30.000. El resultat era un centre de prop de 400 metres quadrats construïts, distribuïts en dues plantes, amb més de 1.000 metres quadrats d’espai exterior.
La distribució interior permetia combinar activitats que necessitaven condicions diferents. A la planta baixa hi havia la cafeteria, una sala de perruqueria, una aula d’ordinadors i una sala fosca per treballar la fotografia. El centre també disposava d’un forn de ceràmica, una sala de reunions i un despatx per a l’Associació de la Gent Gran, a més de la recepció i l’oficina de direcció.
Al costat de la cafeteria, dues sales annexes es podien separar o comunicar mitjançant portes corredores. Això permetia adaptar la superfície a les necessitats de cada activitat: mantenir tres espais independents, ajuntar-ne dos o disposar d’una única sala més gran. Era una solució pràctica per a un equipament que havia d’acollir reunions, trobades i propostes de formats diversos.
La planta superior es reservava inicialment a la formació d’adults i al treball artístic. A l’exterior s’havia preparat una pista de botxes i un magatzem. Les rampes i l’ascensor interior facilitaven l’accés a les persones amb mobilitat reduïda i la circulació entre les dues plantes.
El Vicenç Bou donava una seu estable a una feina comunitària que el municipi havia començat durant els anys noranta. Entre els primers objectius hi havia l’alfabetització, l’aprenentatge de la llengua i l’acompanyament de les persones grans perquè poguessin mantenir una vida activa. L’obertura del centre permetia reunir aquesta activitat i ampliar els espais disponibles per desenvolupar-la.
La Regidoria d’Integració Social hi situava el Programa de Dinamització Comunitària, organitzat al voltant de cinc projectes: la gestió del mateix centre, l’Aula d’Adults, el suport a les associacions, la sensibilització intercultural i la dinamització del voluntariat. Els Serveis Socials d’Atenció Primària, en canvi, continuaven a la Masia Bas.
Aquesta distribució definia la funció del nou edifici. El Vicenç Bou havia de ser un lloc on assistir a un curs, reunir-se amb una entitat, participar en un taller o compartir activitats amb altres veïns. La programació també quedava oberta a la resta de regidories, que podien utilitzar l’equipament per a les seves propostes.
La gent gran hi tenia serveis i espais propis, però el centre es plantejava per al conjunt de la població. Entre els objectius figuraven les activitats entre generacions, les relacions entre persones de procedències diverses i la participació en associacions. La convivència d’aquests usos en un mateix edifici formava part del projecte des de l’inici.
Dues setmanes després de la inauguració oficial, la Setmana de Benvinguda havia de presentar aquesta oferta als veïns. Del 6 a l’11 d’octubre es va preparar un programa amb la col·laboració de 35 entitats vinculades a la vida social, cultural, educativa i associativa del municipi.
Cada jornada tenia un tema. La primera estava dedicada a la interculturalitat; la segona, a les arts visuals i audiovisuals; i la tercera, al patrimoni. Després arribaven la formació permanent, les arts escèniques i musicals i, finalment, les entitats. La successió permetia mostrar els diferents àmbits que tindrien cabuda al centre.
El programa combinava concerts, exposicions, tallers, visites guiades, tertúlies, xerrades, teatre i taules rodones. L’Ajuntament plantejava aquella setmana com una activitat que es pogués repetir a l’inici de cada curs, quan acabava la temporada d’estiu i es reprenia la programació estable.
Amb els anys, el centre va necessitar més superfície. El novembre de 2009 es va anunciar una ampliació mitjançant el tancament del porxo exterior, amb un pressupost de 39.532 euros. La intervenció responia a l’augment de la demanda d’activitats i permetia aprofitar una part de l’edifici que fins aleshores quedava oberta.
El 2022, el Vicenç Bou va arribar als vint anys d’activitat. La commemoració va incloure una exposició fotogràfica sobre aquestes dues dècades i un mural exterior de l’artista Nirvana Jiménez. La seva elaboració va incorporar idees recollides entre les persones vinculades als projectes del centre, un taller participatiu i la col·laboració de petits grups en la realització de l’obra.
L’edifici estrenat el setembre de 2002 continuava acollint el Programa de Dinamització Comunitària. A la façana, el nou mural incorporava les aportacions de persones que participaven en aquella activitat quotidiana: els cursos, els tallers i les trobades per als quals s’havien obert les portes vint anys abans.
Bibliografia
Ràdio Capital, «El Centre Cívic Vicenç Bou, de Platja d’Aro, celebra 20 anys», 5 d’octubre de 2022:
https://www.radiocapital.cat/centre-civic-vicenc-bou-de-platja-daro%C2%B720-anys/
GironaNotícies, «L’Ajuntament amplia el Centre Cívic Vicenç Bou», 23 de novembre de 2009:
https://www.gironanoticies.com/noticia/14993-lajuntament-amplia-el-centre-civic-vicenc-bou.htm
