El 12 de juny del 1994 es celebrà un referèndum, sense cossos de seguretat de l’estat ni violència policial, per tal de sotmetre a consideració el futur del paratge de Castell del terme municipal de Palamós.

Després de mesos de campanyes d’informació i de conscienciació, en la qual varem poder participar, no només el palamosins sinó molta gent de l’Empordà, que eren conscients que estava en joc no només la sostenibilitat i la capacitat de càrrega del terme municipal, sinó el futur de la qualitat turística de la destinació.

Aprofito per remarcar que l’entitat per a la qual treballava aleshores i treballo ara, la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre, una patronal del sector turístic es va posicionar de manera clara cap a la preservació d’aquest espai, amb la voluntat de garantir l’existència d’un pulmó verd, entre el Castell de cap Roig i la Pineda d‘en Gori a cavall dels termes municipals de Mont-ras i de Palamós.

És la mateixa entitat que es va oposar a un nou traçat de la línea elèctrica de les Gavarres i la mateixa que va apostar abans que cap altre, per conceptes com sostenibilitat o qualitat d’una destinació turística.

La mateixa que va explicar al mon que la Costa Brava no era una unitat com a destinació turística i la mateixa que no es cansarà de repetir que no ha estat el sector turístic tradicional, el dels hotels o els càmpings, el que ha portat a la Costa Brava a la situació de saturació, sinó el mon immobiliari, el que ara fa més de 25 anys volia convertir el paratge de Castell en una urbanització més, de les moltes que ha anat sembrant en aquest nostre Empordà.