L'escriptor empordanès Adrià Pujol
Publicitat

Som 8 de març, el que en diuen el Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora.

Sóc poc partidari dels dies internacionals del que sigui, tot i que, s’ha de reconèixer, serveixin de recordatori, sovint sobre temes que el sentit comú hauria d’haver solucionat fa temps.

Que, encara avui, les dones (i els homes) necessitem un dia internacional i reivindicatiu com el 8 de març, a mi m’entristeix. El masclisme, els micromasclismes, la negació dels drets humans a les dones, els feminicidis, tota aquesta xacra immensa s’ha d’esborrar del mapa. I no hi haurà manera, si més d’un (i més d’una) només se’n recorda el dia 8 de març.

Dit això, m’agradaria que el 8 de març no semblés el dia de Santa Àgueda, patrona cristiana de les dones. Recordeu-ho, el folklore diu que per santa Àgueda, les dones manen i els homes les han de servir. Molts dels nostres pobles el celebren així, en un sentit còmic. I d’acord que és cultura popular, però no deixa de ser un pedaç per amagar que, de dies de la dona, ho són tots. Perquè això d’invertir els papers, l’únic que corrobora és la jerarquia imperant, la dels homes a tot arreu.

I doncs, demostrem-ho, totes i tots, amb més fets que paraules, que cada dia és dia de la Dona Treballadora. A partir d’ara mateix, aprofitant que som 8 de març!

Feliç 8 de març i que vagi bé.

Publicitat