24.1 C
Pals
Dijous, 1 octubre 2020

A vegades em retrobo

Avui me n’alegro d’una pràctica que he dut a terme durant anys. I gràcies a aquesta pràctica i al pas del temps i que la vida, fins ara, m’ha respectat la vida, puc disfrutar de la màquina del temps.  Us ho explico.

La cosa consisteix en escriure qui ets, què et passa, què desitges, quines són les teves pors i els teus propòsits. I tornem-hi, qui ets? Qui ets? Perquè sempre ets algú. Aquest algú escriu un paper i ho segella amb una data.  Plegar-lo. Petonejar-lo i perdre’l entre pàgines de qualsevol llibre, i oblidar-te’n és el pas següent del destí del paperot.

En aquest sentit tinc papers escrits arreu. N’hi ha un en un hotelot de York que segurament mai tornaré a llegir, però que em faria una gràcia important. En un fals sostre d’una habitació de cap d’any hi ha una carta d’amor d’un paio que m’agradaria reconèixer. Allà hi és, malgrat el Brexit allà s’hi floreix. I ja no recordo què hi vaig escriure. A l’interior d’una arcada de paleta amateur que em va fer el meu germà en una casa d’Ullà hi ha una carta que ens explica qui vam ser. Per barraques de pedra seca… Sota una alzina immensa prop d’Albanyà… A les Medes… A Praga (de fa molt poc)… Jo què sé. M’he escampat arreu. I, és clar, a casa. Entremig dels llibres de casa hi ha llistes amb data, sempre amb data, d’ il·lusions importants, de ganes, de desitjos, d’objectius… Que quan te’ls trobes al cap dels anys et confirmen, t’avergonyeixen, i sobretot et fan créixer sempre, això segur. Tinc papers dels 15, dels 19, dels 22, dels 26, dels 27, dels 31, dels 33, dels 39, dels 41, dels 45 i l’últim de Praga als 47. Quan tornaré a Praga per llegir-m’ho? Valdrà la pena als 82 llegir-se les volades del de 47? Fins ara la resposta ha estat que sí.

Avui me n’he trobat un. No me l’esperava. Mai te’ls esperes. El risc de perdre’ls hi és. Però… mai es perden, sempre els trobarem, potser jo no. Jo què sé on els poso! És la gràcia. Avui en un armari petitó amb cromatismes indis que es veu que vaig regalar jo mateix a la propietària (i no ho recordo) hi havia una carta meva del maig del 1994. I quan trobes això només pots dir gràcies i connectar amb aquell passat i enriquir aquest present. No us puc ni vull explicar res més. Gràcies.

[rt_reading_time label="Temps de lectura:" postfix="minuts" postfix_singular="minut"]

Més àudios