Hola, bon dia, benvolguts oients de Ràdio Capital. Avui el meu comentari és pels mestres, pels docents de Catalunya. Eee, a veure, és un comentari a favor dels docents, eee, esgrimint, tot esgrimint un parell de raons. Jo sé que molts de vosaltres teniu mainada, jo el primer, i que portem molts dies de desgavell, no? Perquè cada dos per tres, eh, hi ha jornada de vaga, tenim la, la canalla a casa, eh, és final de curs, no? Segons el nano, doncs això, mira, eh, potser no li va del tot bé, eh, però aquest cop els docents, eh, han demostrat i demostren que tot plegat no era un caprici i que ni de lluny, tot sembla indicar, era una qüestió només de, de diners. És veritat que els professors i professores havien perdut molt de poder adquisitiu tots aquests anys, però bueno, totes aquestes mobilitzacions que encara no s’han acabat, eh, demostren que els docents el que estan demanant és, eh, portar el sistema educatiu de Catalunya al segle XXI, eh, i deixar-lo tal i com es mereix. El país ha canviat, ha augmentat la complexitat, ehm, hi ha el canvi climàtic, eh, les ràtios són ingovernables, falta gent, falten recursos, eh, falten climatitzacions, eh, equipaments i professionals per atendre tot el que tenim al damunt. Per tant, estimats oients de Ràdio Capital, avui, eh, el meu comentari és un, un reconeixement, mmm, a la resistència i a la resiliència dels docents de Catalunya. Eh, estem amb ells, jo estic amb ells, eh, sé que en som uns quants i des d’aquí volia fer-ho palès. Eh, insisteixo, tot i els inconvenients que les seves protestes ens poden causar, que hi són i és veritat, eh, jo crec que els hem, els hem de recolzar, hem d’estar amb ells, eh, perquè el que demanen finalment revertirà en benefici de tots nosaltres i dels futurs catalans i catalanes d’aquest país. Que vagi bé, gràcies.
