Adéu, Senyoreta Maria

Setmana estranya, aquesta, de comiats a persones rellevants. La majoria dels que llegireu aquest article no sabeu qui era la Senyoreta Maria, mestra de l’escola Quermany, de Pals, que ha mort avui al poble on ha exercit la seva vocació durant dècades.

La senyoreta Maria va ser la mestra i tutora de molts i moltes boomers. Faig servir aquest adjectiu perquè segurament ella no sabria de què parlo, però probablement ho hauria volgut saber per conèixer el significat i el context de la paraula. D’això se’n diu empatia i ella en tenia molta. Es feia seus els neguits dels seus alumnes i amb la seva vocació i entrega mirava d’ajudar més enllà de la formació.

Parlant avui amb una amiga, amb qui vam compartir tota la E.G.B, hem coincidit a dir que creiem que va viure una vida feliç i plena. Jo crec que exercia la seva fe cristiana des de la convicció i amb la interpretació més social de l’esglesia catòlica. Estimar i ajudar els altres. Ho va fer durant molts anys amb els seus alumnes i més tard a través de càritas.

Duia una vida austera i la combinació de la fe des de la convicció, el voluntarisme i la manca d’ambició material, solen donar com a resultat una vida plena.

Admeto que fa molts anys que no hi parlava, més enllà de creuar-m’hi pel carrer de casa molt de tant en tant, però a ella li dec, li devem, una ascendència en el pas de la infància a l’adolescència basada en el respecte, l’exigència i l’empatia.

Moltes gràcies per tant, Senyoreta i desitjo que els que et vam conèixer i el poble que tant t’estimaves et sabrem reconèixer tot el que vas fer. Bon viatge.