I de febrer, de març i d’abril.
Després de dos anys llargs amb un profund escasseig d’aigua, amb els pantans buits i restriccions arreu de Catalunya, la pluja d’aquestes darreres setmanes ha omplert els pantans, i ens ha fet sortir de la greu situació de sequera-
I, des de Pals, la primera imatge que se’m presenta és que els arrossaires tindran, després de dues campanyes amb restriccions, l’aigua assegurada per aquesta temporada.
“Pel maig cada dia un raig” diu el nostre refrany, en un mes primaveral i clau per els nostres camps. Les pluges de Maig omplen els camps de plantes, de colors, de flors i d’herbes marginals que ofeguen el que els camps contenen de bo i de positiu.
Una natura, aquest any sí, plena de colors i desbordants de verds primaverals, presagi dels fruits estiuencs. Potser el canvi climàtic haurà de comportar algunes esmenes en els refranys que ens parlen del temps meteorològic.
Un canvi climàtic que crea greus problemes, amb l’escalfament global del planeta, i ben segur a moltes espècies animals. Però també a moltes regions hi comporta desertització i a altres inundacions greus.
Sempre m’ha fet riure, un riure per sota el nas, la campanya que la Generalitat de Catalunya ha fet en els mesos més intensos de sequera, aquella que diu: “L’aigua no cau del cel”.
Entenc que és una campanya per a sensibilitzar la població sobre l’estalvi d’aigua, i per dir-nos que posar a funcionar les dessalinitzadores farà que l’aigua de les nostres aixetes sigui encara més cara.
Però, cal reconèixer que han estat les pluges caigudes del cel, d’aquests darrers mesos les que han omplert els pantans i han fet brollar les fonts i fer rebrotar les deus d’aigua dels pous.
Unes aigües de maig que han vingut acompanyades, pels culers, d’un doblet del Futbol Club Barcelona, a l’espera del que poden fer, un triplet, les jugadores del femení aquest dissabte a Lisboa. Plou sobre mullat.
