Els arqueòlegs recuperen àmfores amb peix de fa 2.000 anys i fan una troballa singular al vaixell romà de les Formigues

El fons marí de les illes Formigues, al Baix Empordà, atresora dos vaixells d’època romana. El primer, batejat com a Formigues I, transportava vi i data de mitjans del segle I aC. L’altre derelicte, el Formigues II, es va enfonsar en aquest mateix indret pocs anys després, durant una tempesta que va projectar la nau contra l’arxipèlag.

Aquest vaixell, construït durant el darrer quart del segle I aC, no tan sols conserva el carregament d’àmfores; el fons marí que l’ha resguardat durant més de dos mil·lennis també n’ha preservat la fusta del buc. Transportava salaons i salses de peix procedents de la Bètica -l’actual Andalusia- i segurament, el seu port de destí era el d’Arles o el de Narbona.

El Formigues II s’ha convertit en el primer jaciment subaquàtic de la Península situat a fondària que s’excava amb metodologia científica. És a dir, no s’hi han fet només prospeccions o extraccions sistemàtiques; tot i trobar-se gairebé a 50 metres de profunditat, els arqueòlegs hi treballen com si ho fessin a terra ferma. Però amb tots els hàndicaps d’allò que suposa fer-ho sota aigua.

Campanya rere campanya, els arqueòlegs han anat descobrint els secrets que guarda el Formigues II. “Hem de tenir present la fondària a la qual es troba el jaciment; això fa que els treballs siguin molt lents i que encara ens quedi molt per conèixer d’aquest vaixell”, explica a l’ACN la responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Rut Geli.

Aquest any, l’excavació s’ha centrat a la part de la popa del derelicte. I ha estat aquí quan, després de retirar les àmfores i deixar la fusta del vaixell al descobert, els arqueòlegs han pogut estudiar part de la seva arquitectura naval. Han localitzar la base d’un dels puntals que aguantaven la coberta de la nau i, sobretot, han fet una troballa singular: el raig de Júpiter. “És una unió molt elaborada i sòlida, que entronca la quilla, el principal eix longitudinal del vaixell, amb la roda de popa”, concreta Geli.

Per aconseguir que les dues fustes acabessin fonent-se en una de sola, s’encaixaven mitjançant una ziga-zaga. D’aquí, precisament, és d’on pren el nom aquest sistema de construcció naval (perquè la forma recorda el llamp que identificava el pare dels antics déus).

Moneda com a ofrena

Que els romans feien servir aquest sistema a les seves drassanes ja se sabia. S’han trobat altres raigs de Júpiter en derelictes del Mediterrani, però el del Formigues II és singular perquè està en molt bon estat de conservació. Segons destaca Geli, a més, “tindrà característiques pròpies que hem d’estudiar, ja que aquest sistema d’unió no es fa sempre exactament igual”.

Rut Geli, a més, explica que algunes vegades, a l’hora d’encaixar el raig de Júpiter, “al mig d’aquesta unió s’hi posava una moneda votiva, una ofrena per invocar la bona sort durant la navegació”. I precisament, descobrir si el Formigues II en portava una o no és el que ha quedat pendent per a una propera campanya. “Ho sabrem aquest 2023”, concreta l’arqueòloga a l’ACN.

Sorell, verat i bonítol en salaó

Amb moneda o sense, durant aquella tempesta els déus no van ser propicis i el vaixell va acabar enfonsant-se. Però ara, 2.000 anys després, les restes d’aquell naufragi tornen a ressorgir. A les àmfores que els arqueòlegs del CASC ja havien recuperat del fons del mar, en aquesta última campanya n’hi han afegides 25 més de completes (deixant de banda els fragments que també han extret de les profunditats).

Totes anaven estibades a la part de popa i no transportaven salsa de peix, sinó salaons. Són àmfores bètiques del tipus Dressel 7 i 10. Al seu interior, barrejats entre els sediments, s’hi han trobat escates i restes de peix. Segons concreta la responsable del CASC, el seu estudi ha permès documentar “que unes àmfores contenien sorell en salaó, unes altres verat i n’hi ha unes terceres que sembla que portarien bonítol”.

Aquí, els estudis d’ictiofauna, i també la paleobotànica, ajudaran a saber què contenien les àmfores. De fet, a les del Formigues II ja s’hi ha fet una troballa única al Mediterrani. Perquè l’any passat, per primer cop, es va documentar que les àmfores es van revestir amb resina de cistus o estepa negra (en comptes de resina de pi). Un arbust aromàtic molt apreciat a l’Antiguitat per fer perfums o medicines, però del qual se’n desconeixia també l’ús per preservar aliments.

El naufragi, en 3D

Més enllà de la recerca, l’arqueologia també és difusió. I precisament, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) s’endinsa en el món dels jaciments subaquàtics a través de l’exposició ‘Naufragis. Història submergida’. A la mostra, que s’allargarà durant tot el 2023 i que es pot veure a la seu del museu a Barcelona, el Formigues II hi té part de protagonisme.

Gràcies a les noves tecnologies, el MAC ha recreat en tres dimensions com va ser l’enfonsament del vaixell. Al vídeo s’hi veu com la nau pica contra les roques de l’arxipèlag durant una tempesta, com s’enfonsa i de quina manera va quedar dipositada al fons fins que els arqueòlegs van arribar al jaciment l’any 2016.

“La informació que hem anat recollint durant aquests anys ens ha ajudat a fer aquesta recreació”, explica un dels arqueòlegs subaquàtics del CASC, Joan Mayoral. “Les imatges mostren més o menys les dimensions i la forma que tindria el vaixell, i com arran d’un temporal que venia de nord, la nau va ser empesa contra un dels illots per la tempesta”, afegeix.

La reconstrucció en 3D es complementa amb imatges de les excavacions subaquàtiques, i amb àmfores recuperades del fons del mar (que es poden veure in situ a la sala del museu). El Formigues II, però, no és l’únic jaciment emblemàtic que s’hi exposa.

‘Naufragis. Història submergida’ també recrea els enfonsaments i les campanyes arqueològiques que s’han fet a dos derelictes més. El Deltebre I, un vaixell de transport del segle XIX que es va enfonsar al delta de l’Ebre durant la Guerra del Francès, i el Culip IV, un vaixell romà descobert al Cap de Creus l’any 1984 (i que va convertir-se en el primer jaciment subaquàtic de la Península a ser excavat per un equip d’arqueòlegs amb metodologia científica i de manera complerta).

L’exposició, a més, aprofundeix en la història de l’arqueologia subaquàtica a Catalunya i exposa una selecció de més de 200 objectes procedents de les excavacions fetes pel CASC durant les tres últimes dècades. Alguns d’ells, inèdits. L’escenografia de la mostra, que ocupa 1.000 metres quadrats de la seu del MAC, evoca precisament un fons marí. “Allò que es vol és que sigui immersiva, que l’espectador s’endinsi dins el món de l’arqueologia subaquàtica i la vagi descobrint”, conclou Joan Mayoral.