17.5 C
Pals
Divendres, 29 març 2024
- Publicitat -

Corçà homenatja el pioner del cinema Pere Comellas Pons

El cicle de Cinema a la Fresca portarà el nom del primer cineasta aficionat del Baix Empordà

Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

L’Ajuntament de Corçà, com a acte de memòria històrica empordanesa, ha anunciat avui en roda de premsa que vol fer un homenatge a Pere Comellas Pons. Així, el Cinema a la Fresca es rebateja amb el seu nom i s’iniciarà el cicle de pel·lícules, el dia 1 de juliol, amb dos documentals sobre ell, “Pere Comellas (1892-1942). Un pioner empordanès” i “Costa Brava”.

Pere Comellas Pons va néixer a Corçà l’any 1892 en el si d’una família benestant. Va treballar de pagès i de mecànic de cotxes i també va crear un cotxe de carreres i una avioneta. Però la seva gran afició eren la fotografia i el cinema, als quals es va interessar ja de ben jove. Va instal·lar a les golfes de casa seva un petit laboratori amb una banyera per revelar-hi ell mateix les fotografies i més endavant les pel·lícules. A més, Comellas va muntar en el seu domicili una sala de projecció que va rebre el nom de Monopol Cinema i que va romandre activa del 1920 al 1926. L’Ajuntament té previst col·locar-hi aviat una placa commemorativa.

Era un pioner i va esdevenir el primer cineasta aficionat del Baix Empordà. Es va comprar una càmera i durant els anys 20 i 30 va filmar en 35 mil·límetres, que era el format emprat per els cineastes professionals. Va realitzar diverses pel·lícules familiars amb escenes de la vida quotidiana i tres documentals. La descoberta del llegat de Comellas va ser ben casual. El bisbalenc Paco Pibernat va parlar al realitzador Antoni Martí “d’un home que feia pel·lícules”. Martí va anar a veure Contxita Comellas, la qual li va explicar que  conservava unes llaunes grosses que no s’havien obert mai. Així van trobar les pel·lícules i les van restaurar.

El primer documental és del 1928 i és sobre La Bisbal. Al marge dels carrers i monuments, també volia filmar temes concrets de la vida quotidiana i que el seu documental reflecteixi l’ànima de la ciutat. Així va filmar-hi una fàbrica de suro amb tot el procés d’elaboració, una classe en una escola, el patí del col·legi de monges quan feien gimnàstica, el mercat i sardanes.

El segon és el seu viatge cap a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal del 29. L’impacte d’aquest documental és que s’hi veien coses modernes i poc conegudes llavors com cotxes als carrers i altres elements innovadors. Va aprofitar l’estada a Barcelona per realitzar un tercer documental i filmar-hi els indrets més destacats com ara el port, l’Arc de Triomf, la Font de Montjuïc i el Tibidabo des del qual va filmar Barcelona vista des de dalt.

 

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

(Galeria) 8.000 persones omplen els carrers de Verges per veure el pas de la Dansa de la Mort

Verges ha celebrat l'inici de la Setmana Santa amb la seva emblemàtica Dansa de la Mort, atraient uns 8.000 visitants. Aquest esdeveniment històric, que remunta a l'Edat Mitjana, destaca per la processó de cinc esquelets que ballen, simbolitzant el cicle de la vida i la mort. La tradició busca ser reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Amb la participació activa dels residents, la nit s'ha omplert de representacions de la Passió de Crist, culminant amb una processó il·luminada per torxes i reafirmant el seu valor cultural.
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -