Les comarques gironines tenen una llarga i consolidada trajectòria en el món dels gegants, un moviment que va néixer a la Garrotxa i que s’ha anat expandint a la resta de comarques. Al Baix Empordà hi ha gegants i colles geganteres en municipis com la Bisbal d’Empordà, Calonge i Sant Antoni, Corçà, entre altres.
Però, tal com avançàvem, la tradició gegantera va néixer a la Garrotxa, concretament, a Olot l’any 1521. El vicepresident de la Coordinadora de Colles Geganteres de les Comarques Gironines, Marc Romero, explica que es té constància d’aquest fet geganter gràcies a un document de l’església de Sant Esteve d’Olot on s’especifica quants diners se’ls havia de pagar als geganters.
“A partir d’aquí va anar sorgint una tradició gegantera molt arrelada a l’església”, admet Romero, que explica que els gegants era una manera útil de mostrar als fidels els versos de la Bíblia i les històries que hi apareixien. No va ser fins gairebé el segle XX que van néixer els primers gegants més antics del Baix Empordà i els tercers de les comarques gironines: els fessolers de la Bisbal d’Empordà. I de manera posterior a la Guerra Civil i la dictadura, es va començar a recuperar aquest moviment geganter de manera conjunta amb la nova efervescència de la cultura catalana.
Durant els darrers anys la tradició gegantera i la proliferació de colles de gegants a les comarques gironines al Baix Empordà s’ha fet cada cop més present. Hi ha municipis on s’han recuperat o creat colles geganteres com Palafrugell o Pals. A les comarques gironines, de fet, hi ha 185 colles geganteres en actiu. Si bé és cert, i tal com explica Romero, hi ha gegants que encara no tenen o s’han quedat sense colla gegantera.
Les colles geganteres de les comarques gironines, tal com apunta Marc Romero, són particulars. Això passa perquè hi ha colles que celebren les festes dels seus municipis i que, també, es desplacen en altres localitats per mostrar el seu ball de gegants. Romero creu que aquesta particularitat els ajuda a mantenir-se actius i vius en les celebracions populars a la província. Reconeix, però, que cal promoure encara més el relleu generacional, per mirar que aquesta expressió de cultura popular catalana a les comarques gironines no es quedi sense descendents.
Al Baix Empordà no són pocs els municipis que compten amb gegants i colles geganteres. Concretament a la comarca hi ha aquest moviment geganter a la Bisbal d’Empordà, a Calonge i Sant Antoni, a Corçà, l’Estartit, a Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí i Pals.
La Bisbal d’Empordà
A la Bisbal d’Empordà hi ha diversos gegants. Una de les parelles de gegants més engalanades del municipi que es troben en actiu són els Perses una parella de gegants que es va construir l’any 1955 a l’Escola de Belles Arts i Oficis de la Bisbal. Llavors hi ha els Fesolers, una parella de gegants dels quals es fa servir una rèplica estrenada l’any 1997 (són els tercers més antics de les comarques gironines).
Però una de les figures més conegudes i destacades de la cultura popular bisbalenca és la geganta Rigoberta, estrenada el 1996 (construïda el 1982). A part de formar part dels actes tradicionals de la colla gegantera, aquesta geganta surt en altres actes de la Festa Major com el Correfoc o el Ball de l’Hora per ruixar amb aigua a tots els assistents. I, finalment, la colla gegantera compta amb la Rufina, creada el 1999. Aquesta és la geganta més jove de la colla i la porten les noies.
Dues de les figures que també són representatives de la cultura gegantera i festiva de la Bisbal d’Empordà són l’Àliga i el Drac. La primera de les figures es va estrenar el 15 d’abril de 1619, segons el dietari de la família Anglada de Fonteta. És l’Àliga més antiga de Catalunya. Però no va ser fins a l’any 1997 que es va fer una rèplica d’aquesta figura. El drac de la Bisbal està considerat el segon més antic de Catalunya, està declarat com a peça de museu i es guarda a l’església. No va ser fins al 1995 que es va construir una rèplica per poder-lo treure en cercaviles i correfocs.
Calonge i Sant Antoni
El poble de Calonge i Sant Antoni va crear els seus gegants l’any 2001, inspirant-se en el conte de la Rateta que escombrava l’escaleta. Per això, els gegants del municipi són un gat que es diu Martí, i que s’inspira en el patró del poble, i la rateta Valentina, en homenatge a la torre de guaita de la platja de Torre Valentina.
A part d’aquests dos gegants, el poble compta amb dos gegantons, en Sebastià i la Jovita. Tots dos homenatgen a persones del municipi i representen una parella d’escolars. A més, el municipi té diversos capgrossos que han anat estrenant en els darrers anys, tot ells pretendents de la rateta: el gos (Pelut), l’ase (Murri), el porc (Menut), el gall (Kiriki) i l’ànec (Liu).
Corçà
L’any 1998 Corçà va estrenar el seu gegant més conegut, en Lluís, que s’inspira en un dels avis del poble, en Lluís Prim i Teixidor (més conegut com a Lluís Met). A aquest gegant, l’acompanya en Julià, un gegant encarregat per l’AMPA del CEIP el Rodonell de Corçà. Aquest gegant ve a representar un alumne d’aquesta escola.
A part d’aquests dos gegants, la colla gegantera de Corça compta amb dos gegantons més: en Jordi i la senyoreta Irene. Cal destacar, que la colla gegantera del municipi es va crear el 1997, una mica abans del bateig del gegant Lluís. Actualment, compta amb una vuitantena de persones en actiu.
L’Estartit
Els gegants de l’Estartit, en Xiscu i la Remei es van crear el 1998. En Xiscu representa la figura d’un pescador i la Remei una apedaçadora, dues professions que són tradicionals a la vila durant el segle XX. La colla gegantera Xiscu i la Remei de l’Estartit són els encarregats de fer ballar aquests dos gegants.
Palafrugell
Els gegants de Palafrugell, en Pitu i la Lluna, van ser batejats el 1996 amb aigua de Calella, Llafranc i Tamariu, tot i que van ser creats el 1986. En Pitu, que en un primer moment es va anomenar Baldiri, representa la figura d’un pastor, i la Lluna representa una sirena.
Pel que fa als capgrossos, Palafrugell va presentar a una parella de pagesos, una de tapers, una de pescadors, un fatxenda i un pirata durant les Festes de Primavera de 1983. I tot i que els gegants fa gairebé una quarantena d’anys que existeixen, la colla gegantera de Palafrugell no s’ha tornat a recuperar fins al 2024.
Palamós
Palamós és un dels municipis on hi ha gegants antics, gegants vells i gegants nous. Dels gegants antics es té constància de la seva existència amb una fotografia del 1887, en la inauguració del Tren Petit. Els gegants representen la figura de Pere el Gran i de Constança de Sicília. Avui, però, aquests gegants ja no es conserven.
El 1951 Palamós va estrenar una nova parella de gegants, que tornen a representar a Pere el Gran i a Constança de Sicília. I tot i que no es conserven de manera completa, els caps d’aquests dos gegants vells es conserven a la sala de reserva del Museu, a casa Montaner. Es va fer una rèplica d’aquests dos gegants vells l’any 2004.
I amb els gegants nous es van tornar a representar la figura de Pere el Gran i Constança de Sicília. L’any 1974 es van estrenar aquests dos gegants, però amb la creació de la colla gegantera el 1989 es decideix fer una rèplica per poder-los passejar durant les festes i actes on participen. No va ser fins el 1992 que es va presentar aquesta nova parella.
Sant Feliu de Guíxols
Els gegants de Sant Feliu de Guíxols els van estrenar l’any 1954, durant la vigília del Corpus Christi. Però no va ser fins a l’any 1986 que els van posar el nom de Feliu i Àngela, en honor als patrons de la ciutat. L’any 1995 experimenten una restauració. L’any 2018 es va decidir fer una rèplica d’aquests gegants originals, per mirar de preservar les figures.
A part d’aquests gegants, Sant Feliu compta amb diversos gegantons que formen part de la comitiva. El primer és el gegantó Ganxonet i va ser presentat el 2002. El gegantó Mussolet neix el 2013 i el 2017 s’estrenen el Mussol Garbí i en Serrallonga. La colla gegantera també compta amb diversos capgrossos com el Cuiner, la Cubanita, en Gepeto, el Conde, la Barbacoa, La Neus, el Putarrot, en Kuntakinte, en Moha, en Juanals, en Xato i els dos animals Romeu i Julieta.
A tots ells cal sumar-hi els cavallets, que es recuperen l’any 1998, i els seus noms són Carbó, Núvol, Xocolata i Vainilla. Als cavallets els acompanya, l’Home dels Coixins, un personatge farcit de coixins i que burxa als espectadors amb una punxa.
Torroella de Montgrí
La tradició gegantera a Torroella de Montgrí, tal com apunten diversos documents, es remunta a principis del segle XV. Primer es va tenir constància de l’existència d’un Gegant i un Drac a la vila. De manera poesterior s’hi van afegir la Geganta i l’Àliga. Els gegants que surten avui dia als actes amb la colla gegantera són construccions del 1948.
Cal destacar que una de les figures que s’ha volgut recuperar des de la tradició popular a Torroella de Montgrí ha estat l’Àliga de Torroella. Va ser per la festa Major de Sant Genís del 2017 quan es va tornar a presentar aquesta figura per als Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí.
Pals
Una de les colles de gegants més nova que s’ha creat a la comarca és la dels Gegants de Pals. Concretament, van presentar la seva figura el 2024, en Pere l’Arrossaire. La figura s’inspira en una de les feines més tradicionals al municipi i en un dels productes que dóna més renom a Pals, l’arròs.
Gegants sense colla gegantera
Al Baix Empordà també hi ha gegants que no tenen colla gegantera. Marc Romero explica que en aquests casos a vegades hi ha colles d’altres municipis que treuen a ballar els gegants que no compten amb el suport d’una colla gegantera.
Un dels municipis que compta amb gegants, però que fa uns anys que no té colla gegantera és Verges. Al poble hi tenen en Perol i la Sopa. L’Ajuntament de Verges els va fer construir el 1986. A aquests gegants els solen acompanyar cinc capgrossos.
A Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró també hi ha un gegant sense colla gegantera. En Peret es va estrenar l’any 2018 en la primera edició de la Trobada de Gegants i Capgrossos i va sorgir d’un treball de recerca. Tot i això, la colla gegantera del municipi es troba inactiva actualment.
Ultramort compta amb els gegants en Miró i la Mei, que es van presentar el 2018 i representen dos personatges destacats del municipi: la Remei Paretas i en Joan Mascarreras. A Jafre també hi existeix un gegant anomenat Buf.
