Dolors Bassa, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, ha estat condemnada a 12 anys de presó i 12 més d’inhabilitació absoluta pels delictes de sedició i malversació. El Tribunal Suprem considera que la seva implicació va ser “decisiva” durant l’1 d’octubre perquè va garantir l’obertura dels centres cívics i col·legis electorals on es van realitzar les votacions. Per la seva banda, afirmen que també va assumir les competències dels directors dels centres “per evitar riscos” entre el 28 de setembre i el 2 d’octubre. A més, Bassa va quedar-se amb les competències l’endemà que el Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya emetés una interlocutòria demanant que es tanquessin els col·legis el diumenge 1 d’octubre.
En una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital, Mariano Bergés, el seu advocat, ha explicat que Bassa ha rebut la sentència amb indignació i tristesa. “Ha quedat molt afectada perquè no esperava aquesta condemna”, ha assegurat. Ha afegit que, per la seva banda, ell tampoc esperava tants anys de presó i que ara ha d’estudiar amb deteniment la sentència per plantejar i traçar una estratègia a nivell penitenciari.
Dolors Bassa ja va expressar via Twitter la seva indignació i rebuig a la condemna i recalcava que “no és justícia, és venjança”.
Dolors Bassa: “Indignada i emprenyada amb una sentència injustificada. No és justícia, és venjança. Malgrat tot conviccions fermes. De moment cap somriure, però si cap alt.”
— Dolors Bassa (@dolorsbassac) October 14, 2019
Bergés ha donat a conèixer quins seran els propers passos a seguir després de la publicació de la sentència. A nivell processal plantejaran davant del Tribunal Constitucional un incident de nul·litat perquè se li atribueix haver cedit centres cívics i escoles per al referèndum unilateral de l’1-O, quan aquestes eren competències de l’exconsellera d’Educació Clara Ponsatí. La sentència de l’alt tribunal afirma que “va retirar als funcionaris d’Ensenyament i Treball, dels departaments del qual era titular, la competència sobre els centres de votació, assegurant-se la disponibilitat dels centres”. Davant d’aquesta situació presentaran aquest incident de nul·litat per vulneració de drets fonamentals. De fet, el cap del gabinet jurídic de la Generalitat de Catalunya, Francesc Esteve, va assenyalar que en l’escrit es parlava de Dolors Bassa com a consellera d’Ensenyament.
La #SentenciaProces diu que la @dolorsbassac era consellera d’ensenyament i va retirar la competència sobre els centres de votació als funcionaris.
La condemnen a 12 anys de presó i no saben ni quina responsabilitat tenia.#mentida #rigor pic.twitter.com/1lZhQv0erE— Francesc Esteve (@cescesteve) October 14, 2019
Arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg és una de les sortides que contemplen les defenses, però aquest és un procés que pot allargar-se ben bé uns quants anys. Abans que això succeeixi, han de passar uns tràmits previs que es poden perllongar en el temps un parell d’anys. Els condemnats han de passar pel mateix Tribunal Suprem i pel Tribunal Constitucional abans d’arribar a Europa i és per això que Bergés no ha volgut fer aproximacions respecte quant temps durarà aquest procediment.
A nivell penitenciari, l’advocat de Dolors Bassa ha afirmat que ara estudiaran amb calma la sentència i traçaran una línia de treball. Finalment, ha qualificat la condemna de decepcionant i assegura que continuaran treballant per fer justícia.
