Ahir va declarar la Dolors Bassa al judici pel procés que es celebra al Tribunal Suprem del Reino de Espanya (ho emfatitzo perquè ahir el rei preparat, s’hi referia implíciament en un congrés de juristes).

La Dolors es va mostrar forta, ferma, convençuda i segura amb els seus arguments i amb el relat que va fer de la seva vivència de tot aquell procés del 2017. En tot plegat, però, hi ha un flanc que s’obre pel fet d’utilitzar aquest llenguatge que s’empra en seus judicials i que no busca explicar sempre la veritat, sinó provar o desmentir uns fets que se li atribueixen.

La frase en qüestió és “El referèndum no es va plantejar en cap moment com a un acte concloent” o la frase “Mai es pretenia arribar a la independència”. A hores d’ara, gairebé ningú qüestiona l’independentisme de la Dolors i d’aquell govern, ni la voluntat d’arribar a constituïr Catalunya en una república. Però bo i entenent que quan t’estan jutjant per uns fets com aquells, la gent que sí interpretava aquell referèndum com un mandat democràtic que buscava assolir la independència del país, no deixa de fer mal a les orelles sobretot, perquè els que sabem que la Bassa és tan “indepe” com la que més, no podem deixar de pensar en com d’allunyatr està el llenguatge que s’usa en seu judicial, del que ens mou cada dia.

Confio que algun dia, ja amb els encausats en llibertat i els exiliats a casa seva, podrem treure l’entrallat de què va passar en aquells dies que al “Reino” veuren com les 7 plagues d’Egipte, però que aquí, per a una majoria de persones, van esdevenir la materialització real de la voluntat popular.

Dit això, llibertat per la Dolors Bassa i la resta de presos i preses polítiques i retorn dels exiliats i exiliades.