Benvolguda Dolors Bassa.
Ahir vam saber que el jutge Llarena autoritza el teu trasllat i el de la Carme i els dos Jordis a presons catalanes.
Ho vam explicar tan bon punt ho vam saber i com sempre que passen aquestes coses, ens aboquem a la finestra de les xarxes a veure què s’hi cou.
Has de saber que tan l’Arrimadas com l’Albiol, que quan en Llarena us va tancar van dir que respectaven la independència judicial, ahir que el mateix Llarena autoritzava el vostre acostament van carregar contra el govern del PSOE acusant-lo de cedir al xantatge del President Torra. I en menor o major mesura, la gent que no viu de la bil·lis com aquests dos, troba normal, raonable o positiu que se us acosti. No cal dir que en l’àmbit sobiranista el clam no és perquè us acostin, sinó perquè us alliberin. Ja veus que tampoc en això mai plou a gust de tothom.
Si és cert que us acaben acostant a Girona o a Figueres (en el teu cas) no cal dir que me n’alegraré moltíssim perquè els teus et tindran a prop, però que això no serveixi de consòl ni a tu ni a ningú, perquè la lluita no s’acaba
Si et sóc sincer, t’he de confessar que en cap moment he sentit alegria per aquesta decisió. No em malinterpretis, crec que el vostre empresonament és injust, abusiu i absolutament injustificat. Crec que tot el procés que envolta el procés es fa des de la venjança i no des de la justícia i estic convençut que tota la gestió política i judicial que se n’ha fet està tan corcada i podrida per dins, que és justament la vulneració de drets que s’ha dut a terme, la que em porta a pensar que el vostre tancament (que insisteixo, no el desitjo per ningú) és la única eina que tenim per denunciar aquesta arbitrarietat d’estat en el que vivim i els gestos i simbolismes que es van fent suposadament per rebaixar la tensió, en el fons només posaran una petita tireta a una ferida que fa massa anys que sagna i no s’acaba de guarir. De fet, va ser el Vice President Junqueras, el que va dir que la prioritat no era la sortida dels presos, sinó havia de servir per la consecució dels objectius polítics.
Per això, benvolguda Dolors, et vull donar les gràcies perquè fins i tot des de la presó injusta que pateixes, has contribuït a denunciar la injustícia. Si és cert que us acaben acostant a Girona o a Figueres (en el teu cas) no cal dir que me n’alegraré moltíssim perquè els teus et tindran a prop, però que això no serveixi de consòl ni a tu ni a ningú, perquè la lluita no s’acaba ni ara, ni quan surtis ni quan algú amb suposades bones intencions faci gestos que tanquin en fals un problema que només es resoldrà quan el poble de Catalunya voti en llibertat, sense porres i amb garanties de respecte del que triï.
