La direcció de l’àmbit d’arts escèniques de Girona, a la qual va accedir per concurs l’Elena Carmona l’estiu passat, és la darrera incorporació d’una dona a la direcció d’un equipament escènic de comarques gironines o a un lloc de responsabilitat en les programacions. Carmona es suma a la jove Aina Baig a Figueres, la Laura Francès a Celrà, l’Alba Gómez a la Jonquera, l’Íngrid Calpe a Banyoles, l’Amaranta Gibert a Lloret de Mar o l’experimentada Tena Busquets a Olot i això provoca un seguit de moviments interessants que fins ara no havien tingut l’amplitud que fora desitjable que tingueren, per diversos motius, però que ara és possible per la manera d’entendre l’exercici del poder de les dones, que ho articulen de manera més horitzontal, que estan més atentes a les necessitats de l’altre, que són més propenses a crear xarxa i a la col·laboració perquè la resta de programadores són per elles un node més de la xarxa i no la competència. A les comarques gironines el diàleg entre les dones abans esmentades és fluid, s’ha intensificat, aviat donarà fruits saborosos i està obert a noves incorporacions, siguin dones o homes. El sector, i per extensió la societat, són els més beneficiats d’aquesta visió en l’àmbit de la gestió cultural, perquè permet establir circuits, fer acords, optimitzar els recursos i té la capacitat de brindar-nos una mirada més amable, més diversa, més polièdrica i més humana sobre el mon. Crec que precisament avui és el dia més indicat per valorar les dones que duen a terme aquesta tasca.
