Ens trobem a l’estiu, estació de l’any sinònima de calor, temps assolellat i poca o nul·la pluja a l’Empordà. A diferència del 2020, quan vam afrontar aquesta època seca de l’any després del temporal Glòria i d’un abril extraordinàriament plujós, enguany la situació és radicalment oposada i la manca de precipitació dels darrers mesos ens ha portat a una situació de sequera pluviomètrica.
Falta de pluja des de la tardor
Ja des de la passada tardor 2020 la pluja ha estat deficitària enregistrant entre el 40% i 70% de pluja respecte de la mitjana climàtica. Unes anomalies negatives de precipitació que també s’han repetit durant l’hivern i la passada primavera, i per si algú confiava en un estiu atípic que canviés aquesta tendència, de moment el juny d’enguany ha estat pràcticament eixut, en una estació que ja de per si és la més seca de l’any.
Acabem el mes de juny amb 0 litres a Palamós. Feia molt de temps que durant tot un mes sencer no queia ni una gota.
— Méteo Palamós (@meteopalamos_) June 30, 2021
A Palafrugell el juny 2021 ha acabat essent el mes més sec des que tinc registres de pluja contínua (maig 2013)
Juny 2021 = 0.3 mm
Mitjana juny (2013-2020) = 29.9 mm
El que portem d'any 2021: 179.3 mm
Mitjana gener-juliol (2014-2020): 270.8 mm@meteocat @capitalemporda @ARAmeteo pic.twitter.com/2kapvAJgoH— Albert Aparicio (@albertapga) July 1, 2021
Les següents figures mostren com ha evolucionat l’anomalia (en percentatge) mensual de pluja a les estacions que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya a Torroella de Montgrí, Castell d’Aro i La Bisbal d’Empordà entre gener de 2020 i juny de 2021:
En totes elles es pot identificar clarament el comportament plujós (color verd) de la primera part de l’any 2020 i com a partir de la tardor passada els valors negatius (color vermell) s’imposen i es prolonguen fins al darrer mes de juny de 2021.
Sequera pluviomètrica
Podem afirmar que el Baix Empordà es troba en situació preocupant de sequera? Sí, però amb matisos.
Primerament és important conèixer que existeixen diferents tipus de sequera en funció de la seva intensitat, període considerat i sector que afecta: sequera meteorològica, sequera agrícola, sequera hidrològica i sequera socioeconòmica.
Per exemple: quan durant un mes s’ha enregistrat molt poca pluja podem parlar de sequera meteorològica, però a priori no es pot inferir si hi ha sequera agrícola, doncs aquesta dependrà de quant secs o humits hagin estat els mesos anteriors.
Pel cas de sequera hidrològica (aquella que afecta les reserves dels embassaments) el període d’anàlisi sovint és més gran i també depèn de la gestió d’aquest recurs. Finalment les sequeres socioeconòmiques són aquelles en què algun sector econòmic es veu perjudicat per la manca de pluja, i l’agrícola fa referència específicament quan es veuen afectats els conreus.
Així doncs de moment no trobem afectacions a embassaments o aqüífers, i gràcies a les tècniques de regadiu es poden mitigar els efectes en l’agricultura, però una sequera meteorològica prolongada comporta un augment en el risc d’incendis, que aquest any es manté molt alt des d’inicis del període estival.
Índex de Precipitació Estàndard (IPE)
Per tal de quantificar l’abast i intensitat de la sequera internacionalment l’indicador més emprat és l’Índex de Precipitació Estàndard (IPE o SPI en anglès). D’aquesta manera s’assigna un valor numèric al lloc on volem estudiar l’estat de la sequera. Aquest valor es calcula a partir de l’historial de precipitació en un període determinat (9 mesos, 12 mesos, 24 mesos, etc.) i considerant la seva mitjana climàtica.
El Servei Meteorològic de Catalunya dedica una secció a l’estudi de l’estat de la sequera presentant l’evolució de l’IPE per diversos rangs temporals. Al Baix Empordà l’IPE mostra valors negatius d’entre -2 i -3 (colors càlids) per l’interval de temps de 12 mesos. Això vol dir que, considerant el darrer any, al Baix Empordà la situació és d’entre sequera extrema (-2,5 < IPE < -2) i sequera excepcional (IPE < 2,5).
En canvi en considerar els darrers 24 mesos s’obtenen condicions de normalitat (valors entre -0,5 i +0,5), però cal tenir en compte que aquí hem considerat els episodis plujosos de gener, abril i juny de 2020. A més a més, cal considerar que la sequera difícilment millorarà els properes mesos, ja que juliol i agost formen part del període sec i els models estacionals com el que es mostra a continuació del ECMWF (European Centre for Medium-Range Weather Forecasts), indiquen anomalies negatives de precipitació al nord i nord-est de Catalunya durant aquesta tardor.
Existeixen precedents d’anys recents més secs com el 2015, el 2017 o els anys 2007-2009 sota l’episodi de sequera més important de les darreres dècades. Però abans d’arribar a aquests extrems, i davant els mesos de més consum d’aigua (piscines, jardins, refrescar terrasses o múltiples dutxes fresques per combatre la calor estival), cal prendre consciència que l’aigua és un recurs limitat.
També et pot interessar
