23.5 C
Pals
Dissabte, 13 juliol 2024
- Publicitat -

El centenari de S’Agaró arriba al Palau Robert amb una exposició sobre els orígens i història d’aquesta ciutat-jardí

L'exposició “S’Agaró 1924-2024, arquitectura i cultura a la Costa Brava” es podrà visitar a la Sala 1 del Palau Robert del 27 de juny al 3 de novembre

Redacció
Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.
Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

L’exposició “S’Agaró 1924-2024, arquitectura i cultura a la Costa Brava” arriba a la Sala 1 del Palau Robert de Barcelona fins al 3 de novembre de 2024. La mostra se centra en l’evolució urbanística i arquitectònica de S’Agaró, detallant els orígens i la història d’aquesta emblemàtica ciutat jardí de nom internacional a la Costa Brava. L’exposició ofereix al visitant una visió exhaustiva, narrada en sis actes, de com aquest indret ha esdevingut un referent des de l’any de la seva creació fins a l’actualitat.

El relat que planteja l’exposició és un recorregut pels diferents aspectes arquitectònics i urbanístics que van convertir aquest conjunt residencial en un referent català i internacional, sent una icona a escala social i cultural durant els seus 100 anys d’història. Durant el recorregut els visitants podran descobrir l’estil inconfusible de l’arquitecte Rafael Masó, qui va conceptualitzar la ciutat-jardí, o el relleu del projecte que fan executar arquitectes com Francesc Folguera i Adolf Florensa.

La mostra, impulsada i organitzada per Palau Robert en col·laboració amb la Fundació Rafael Masó, l’Associació S’Agaró 100, la Casa de Cultura de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, l’han comissariada el Dr. Jordi Falgàs i el Sebastià Roig.

El naixement i història de S’Agaró

L’arquitecte encarregat, en primera instància, de la urbanització de S’Agaró, va ser el gironí Rafael Masó, que va iniciar el projecte amb la construcció de “Senya blanca” un primer xalet encarregat per Josep Ensesa Gubert. Aquest va ser el punt de partida que Masó va fer servir com a prototip per a la resta d’edificacions futures que es volien construir.

Rafael Masó i Josep Ensesa van seguir treballant en el projecte de S’Agaró i el van veure com una oportunitat d’establir una arquitectura nacional i allunyada dels ideals polítics d’aquell temps. Va ser llavors quan es van edificar una vintena més de xalets. Seguint els ideals noucentistes, Masó va donar especial importància als espais públics de S’Agaró, reforçant la seva funció cívica amb diverses obres, com l’Escola de S’Agaró i l’església de l’Esperança, i tot i les interrupcions per la guerra, Ensesa va completar el camí de ronda el 1954, amb detalls finals acabats el 1989.

Després de la mort de Masó, diversos arquitectes com Francesc Folguera, Adolf Florensa i altres van continuar el desenvolupament de la ciutat-jardí seguint el seu llegat, mentre que als anys setanta, Josep Pratmarsó, José A. Coderch, Lluís Sibils i Àlex Sibils van introduir una arquitectura més moderna a S’Agaró.

Cinema, cultura i turisme són conceptes lligats al desenvolupament de S’Agaró i, per això, l’exposició a Palau Robert fa un recorregut pels moments més rellevants d’aquesta ciutat-jardí. La mostra posa especial èmfasi en la construcció i desenvolupament urbanístic. L’accés a l’exposició, oberta a Palau Robert fins al 3 de novembre, és lliure i gratuït. L’exposició a Girona es presentarà simultàniament a la Casa de Cultura de la Diputació i a la Casa Masó, seu de la Fundació Rafael Masó, del 16 de desembre de 2024 al 15 de febrer de 2025.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

De Constantinoble al pa amb tomàquet

El Pol Lloberas ens porta cada cap de setmana un dòmino històric, un “efecte papallona” que relaciona dos esdeveniments de la història que semblen no tenir cap mena de connexió, però que són causa i efecte d’un mateix fenomen. Aquest dissabte ens ha sorprès amb aquesta qüestió: si els turcs otomans no haguessin conquerit Constantinoble el 1453, avui no menjaríem pa amb tomàquet.  Ha relacionat un dels plats típics catalans amb fets històrics.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -