A les Comarques Gironines som coneguts per dir la fred i no pas el fred, per dir tenco i no pas tanco o per dir poc que per expressar negació. Doncs bé, aquestes particularitats que són tan pròpies de la gent que és de la demarcació de Girona, ja són considerades un nou subdialecte que apareix als mapes.
Miquel Gros és l’autor de l’estudi El parlar gironí: l’estat de la qüestió i de la seva continuació anomenada Més sobre el subdialecte gironí on reivindica el parlar de Comarques de Girona com un català diferenciat del que es parla a Barcelona, tot i que explica que el gironí forma part del denominat català central. Dins el central, però, el gironí presenta trets fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics que el diferencien del que es parla a les comarques barcelonines.
Tot i parlar del “parlar de Girona”, Miquel Gros especifica que el parlar gironí no fa referència a les limitacions de la província de Girona, sinó als límits del Bisbat de Girona. La principal diferència és que les limitacions del Bisbat gironí inclouen algunes poblacions de la comarca del Maresme i exclouen la comarca de la Cerdanya i part de la comarca del Ripollès.
El parlar gironí té un caràcter molt homogeni. Així mateix, Miquel Gros reconeix que moltes persones que parlen gironí quan marxen a ciutats, com Barcelona, tendeixen a adaptar l’accent. Aquest fet, reconeix, també passa a petita escala.
Quines expressions distingeixen el català gironí del català central?
Miquel Gros, que és advocat de professió, explica en aquest estudi avalat per l’Institut d’Estudis Catalans, les diferències entre el català de Barcelona i el de Girona. Gros apunta que hi ha unes 30 diferències que fan que el gironí pugui ser denominat un subdialecte. Tot i això, explica que sempre hi ha algunes “petites precisions” com és el cas de la Vall de Camprodon, però que el gironí és un subdialecte amb molta unitat.
Les 30 diferències que presenta el gironí no només són morfològiques, sinó que també són de lèxic, fonètica i sintaxi. Aquestes 30 característiques de la parla gironina són presents a tots els territoris on es parla el subdialecte, així ho assegura Miquel Gros.
Particularitats dels parlants del gironí en referència a la morfologia nominal:
- Fred com a femení: la fred
- Possessius masculins en femenins: la meu mare.
- Ús generalitzat de pronoms febles plens: me, te, se, ne.
- Sufixos diminutius gironins: petitot, barcota, pobric.
Particularitats de sintaxi i lèxic del gironí:
- Negació emfàtica: poc que, pla que.
- Occitanismes: rega, userda.
- Paraules d’origen rossellonès: pessigoles, piulots.
Particularitats dels parlants gironins en morfologia verbal:
- 1a persona amb desinència -ot / -oc: càntot [cantut], mènjoc [menjuc].
- Sufix verbal plural -s: soms, sous, serems.
- Futur i condicional d’anar en forma arcaica: iré, iria.
- Infinitius: créixere, vèncere.
- Canvi de w > β: crevem, rivies.
Particularitats fonètiques dels parlants del gironí:
- Pronúncia oberta de [ɛ] davant palatals: igl[ɛ]sia, ll[ɛ]ngua.
- Mantenen [e] quan altres fan [ɛ]: b[e]stia, Jos[e]p.
- Conservació de [o] tancada: fl[o]r, s[o]l, h[o]ra.
- Tancament de [ɔ] en contacte amb nasals: b[o]na, f[o]nt, p[o]nt.
- Tancament d’[o] a [u]: singl[u]t, [u]ncle.
- Canvis rizotònics en verbs: jo tenco, tu queps, ell foreda.
A més, hi ha paraules molt pròpies del gironí que es fan servir majoritàriament a tota l’àrea gironina. En són exemples, engrunes, flequer o paltruc. Miquel Gros ha arribat a aquesta conclusió després de realitzar més de 50 entrevistes.
Influències del francès?
Una de les grans expressions del parlar gironí és el “poc que he pas”. Podem pensar que aquesta frase podria contenir la influència del francès de l’expressió je ne pas, però Miquel Gros aquesta influència és més “una percepció que una realitat”.
A la vegada, l’autor de l’estudi El parlar gironí: estat de la qüestió explica que durant molt de temps el gironí s’ha anat formant i la llengua que es parlava al nord era l’occità i no pas el francès. Precisament, Miquel Gros afirma que el gironí sí que té influències de l’occità.
Origen de l’estudi
L’autor de El parlar gironí: l’estat de la qüestió i Més sobre el subdialecte gironí explica que l’estudi que ha dut a terme prové de la seva experiència personal i de veure que no es parlava el mateix català a Manresa que a Figueres.
Durant anys, Miquel Gros s’ha dedicat a recollir aquests trets del parlar gironí i ubicar-los en el mapa.
El mapa del català actualitzat amb el gironí com a subdialecte
Sobre la base de l’estudi publicat per Gros, en el festival “Posa-t’hi tu l’accent” de l’Espluga de Francolí es va presentar el nou mapa del català on s’incloïa el gironí com a nou subdialecte.
Els encarregats d’actualitzar el mapa han sigut els dialectòlegs, Pere Navarro, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i Vicent Beltran, professor de la Universitat d’Alacant (UA).
