El Servei Meteorològic de Catalunya ha digitalitzat més d’un segle de dades meteorològiques: en total són 44.168 documents històrics procedents de nou fars de la Costa Brava. Es tracta d’un fons documental únic, amb registres que van des de l’any 1853 fins al 1956, i que ara s’ha posat a disposició del públic a través del web ‘Arxius en línia’ de la Generalitat.
El projecte s’ha presentat aquest dijous al far de Sant Sebastià. A la presentació del projecte també hi han assistit la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca, el subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Enric Cobo, i l’historiador i arxiver de Tossa de Mar, David Moré, que ha explicat l’evolució històrica dels fars com a punts d’observació climàtica.
Aquesta iniciativa l’ha impulsada el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Arxiu Històric de Girona, on es conserven els documents originals. Els fars que han aportat dades són el Port de la Selva, Cap de Creus, Cadaqués, Roses, Illes Medes, Sant Sebastià, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar.
El far de Palamós és el que ha conservat més material, amb més de 8.059 documents digitalitzats. El segueixen el de Sant Sebastià, amb 7.666, i el del Cap de Creus, amb 6.918. La resta de fars també aporten registres valuosos, que ajuden a reconstruir el clima de la zona durant més d’un segle.
Aquest fons històric recull dades instrumentals com la temperatura, la pressió atmosfèrica, la velocitat del vent o la pluja, i també observacions no instrumentals com l’estat del cel, la visibilitat horitzontal o la mar. A més, inclou informes detallats de temporals, episodis de boira i correspondència tècnica relacionada amb el manteniment dels fars.
Segons Marc Prohom, responsable de l’Àrea de Climatologia, aquestes dades són molt valuoses per entendre millor l’evolució del clima i millorar les prediccions meteorològiques. Segons explica, “les projeccions climàtiques són simulacions, i quantes més dades reals tinguem, més fiables seran”. També ha destacat que les dades són especialment útils per analitzar l’impacte dels temporals marítims, que amb el canvi climàtic poden tenir efectes més severs.
Des de la dècada dels noranta, el nivell del mar ha pujat uns deu centímetres, fet que pot intensificar l’impacte dels temporals. Per això, una de les finalitats principals del projecte és poder analitzar amb més detall la recurrència, intensitat i durada d’aquests episodis extrems.
La digitalització dels documents només és el primer pas. Ara cal buidar les dades, un procés que resulta complex per la diversitat de formats, cal·ligrafies i terminologia pròpia dels segles XIX i XX. Per afrontar aquest repte, el Servei Meteorològic estudia l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial que facilitin la transcripció automàtica i la conversió dels registres a escales actuals de mesura. El subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Enric Cobo, ha reconegut, però, que el següent pas és poder explotar aquestes dades.
El projecte també servirà per validar models climàtics i meteorològics, identificar tendències de llarg termini i contextualitzar fenòmens recents com el temporal Gloria, que va afectar greument la costa catalana l’any 2020. A més, es podrà millorar la predicció de fenòmens com la boira marítima i els episodis de tramuntana. La directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca, ha agraït la col·laboració conjunta per crear aquest fons documental.
El Servei Meteorològic preveu estendre aquest projecte a altres zones del litoral català, com el Far del Llobregat o el Port de Tarragona. També es volen creuar les dades amb la nova base històrica de temporals marítims de Catalunya, que cobreix el període del 1700 fins avui.
