Els municipis gironins, davant el perill de perdre la seva diversitat comercial

Les associacions de comerciants de municipis d’arreu de les comarques gironines han alçat la veu davant la deriva «preocupant» que estan prenent la majoria de localitats de la demarcació. El tancament de negocis tradicionals i l’arribada d’un gran nombre de comerços molt similars entre ells posa en perill la pluralitat comercial que ha caracteritzat durant dècades els centres urbans dels municipis del territori.

Les agrupacions reclamen mesures als ajuntaments, per tal de preservar la singularitat dels espais comercials i evitar així que les botigues de proximitat hagin d’acabar tancant. Albert Gómez, membre de la junta directiva de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona, considera que aquesta situació distorsiona els espais comercials urbans d’arreu de les comarques gironines.

La petició als ajuntaments és clara: més planificació, més recursos i l’elaboració de plans urbanístics municipals que tinguin en compte el comerç local. Albert Gómez reconeix que aquesta problemàtica ja va existir durant els anys 90 i es van dur a terme solucions, però no són suficients per a la situació actual.

Els negocis nouvinguts que més abunden són basars, supermercats oberts les 24 hores, botigues de carcasses de mòbils, locals de menjar ràpid i establiments especialitzats en manicura, entre altres activitats similars.

Un problema agreujat pel tancament de comerços tradicionals

L’arribada d’aquests comerços ve provocada pel tancament dels negocis tradicionals, que afronten la seva pròpia lluita contra la falta de relleu generacional. En aquest aspecte, les associacions de comerciants també demanen mesures als ajuntaments, com la incentivació de l’emprenedoria local o el traspàs i renovació d’aquests negocis de proximitat.

Alguns ajuntaments, com és el cas de Palafrugell, han dut a terme accions per a canviar la dinàmica comercial del municipi, en especial del seu nucli. La seva alcaldessa, Laura Millán, explica que han aprovat una moratòria de llicència de noves activitats al centre del poble i repensar així les activitats comercials que necessita Palafrugell i també la seva ciutadania.

Diversificar l’oferta comercial local també és un dels objectius de Palamós, que va obrir un procés de sol·licitud de subvencions per a implantar nous negocis en els locals buits del municipi. Són declaracions del regidor de Promoció econòmica, Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Palamós, Antoni Bachiller.

 

La limitació d’horaris d’obertura, una nova mesura

A més, altres municipis, com Palafrugell o també Sant Feliu de Guíxols, han centrat les seves accions en la limitació dels horaris d’obertura de determinats locals. D’aquesta manera es pretén evitar la molèstia als veïns que causaven els comerços, en especial relacionats amb la venda d’alcohol. Ho explica l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas.

Tot i aquestes mesures locals, la situació general dels comerços tradicionals i de proximitat arreu del Baix Empordà i també de comarques gironines no millora. Les associacions reclamen un compromís ferm i actuacions urgents dels ajuntaments i la resta d’administracions públiques per evitar la desaparició definitiva dels carrers i places tradicionalment reconeguts per la seva vida i diversitat comercial.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El Baix Empordà es prepara per encetar l’època de festivals i cultura en directe

A la comarca hi ha més d’una trentena de festivals i cicles que fan parada en un o diversos municipis. L’activitat comença a la primavera i sol allargar-se fins als darrers mesos de la tardor, tot i que el gruix d’esdeveniments es continua centrant en els mesos d’estiu.

La música de la sèrie “Aquella nit al Tiffany’s”

La sèrie Aquella nit a Tiffany’s integra la música com a fil narratiu i memòria històrica, seguint la idea de Vicenç Pagès Jordà. Ambientada entre el franquisme i la transició, narra l’evolució de Cisco Aiats. Cada capítol s’associa a una cançó que reflecteix emocions, lluita, repressió i redempció, construint una biografia musical dels protagonistes.

Vilarromà, Llevantí de Mar o Riudaura d’Aro: el canvi de nom de municipis del Baix Empordà durant la Guerra Civil

Entre 1937 i 1939, fins a sis municipis baixempordanesos van veure modificat el seu topònim per part dels ajuntaments republicans. Després de la guerra, amb la victòria del bàndol franquista, es van recuperar els noms anteriors castellanitzant-los i eliminant la seva versió catalana.

L’Empordà hauria de multiplicar per 20 les energies renovables, segons els plans de la Generalitat

L’Empordà es prepara per un canvi profund: haurà de multiplicar per 20 la producció d’energies renovables segons la planificació del Govern. El territori, fins ara al marge d’aquests projectes, es converteix en clau per a la transició energètica. Però el desplegament genera debat entre la necessitat de produir energia neta i l’impacte sobre el paisatge, l’agricultura i el model econòmic. El repte és majúscul i el consens, encara lluny.