8.5 C
Pals
Dilluns, 25 gener 2021

Els indians i les havaneres

El més llegit

Quatre municipis del Baix Empordà demanen que se’ls tracti com un de sol amb les restriccions i decidir com aplicar-les

lam conjunt dels quatre municipis del Baix Empordà per ser tractats com un sol perímetre, i tenir veu i vot tant amb les restriccions de la covid-19 com amb les ajudes europees. Els seus alcaldes han redactat una carta conjunta on reclamen "ser escoltats" i poder aplicar les mesures per frenar la pandèmia tenint en compte la realitat de cada lloc.

En llibertat un home acusat de robar en una llar d’infants i en una fundació de Palafrugell

El presumpte lladre hauria forçat els accessos, en un cas una porta i en l’altre una finestra, per colar-se dins l’immoble i sostreure diners en metàl·lic

Torroella de Montgrí multarà l’excés de velocitat al Passeig Vicenç Bou i Passeig Catalunya a partir de l’estiu

L'Ajuntament de Torroella de Montgrí fa una valoració molt positiva de les mesures adoptades els darrers sis mesos per pacificar la circulació i incrementar la seguretat

“La població de senglars està desbocada”

Nova queixa dels pagesos per la gran població de senglars que hi ha a les comarques de Girona
Avatar
Miquel Curanta
Sóc de Pals.
Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -

Les havaneres són tonades marineres originàries de Cuba. Aquest gènere musical, dels anomenats d’anada i tornada, té els orígens a l’illa caribenya en el segle XIX. Però cal buscar les seves arrels en alguns antecedents musicals del segle XVI, especialment en la contradansa anglesa que arribaria posteriorment al Carib de la mà de pirates i corsaris al servei de la corona anglesa. Les influències caribenques, pròpies d’una societat mestissa i amb vincles tant amb Amèrica com amb Europa i Àfrica, donarien a la contradansa un ritme més lent i els criolls l’acabarien d’arrodonir.

A Cuba, l’havanera va néixer com a gènere ballable, molt popular en els salons de l’Havana. Però les influències melòdiques i rítmiques de l’illa la van fer evolucionar capa cant i ball i, finalment, com a cant, en diferents versions, des dels teatres musicals i els salons fins a les havaneres dels músics del carrer. El nom d’havanera es popularitzaria abans a Espanya, França i Mèxic que a Cuba, on durant força dècades encara se la va seguir anomenant dansa americana, tango americà, dansa havanera o contradansa.

Tal com explica la Fundació Ernest Morató, referència en la documentació i dignificació de la història de l’havanera, els indians, així com soldats, comerciants, marineres i gent de mar que arribaven de Cuba, van fer que a principis del segle XX l’havanera gaudís d’una gran popularitat. Amb tot, aquest ressò va decaure als anys 50 i les havaneres van subsistir en reduïts ambients populars, especialment a l’Empordà, barrejades entre altres cançons i gèneres del moment que es cantaven a les tavernes i barraques arran de mar. Passat el sotrac, l’inici de la recuperació vindria amb el l’obra Álbum de Habaneras, de Montsalvatge, Prim i Luján, publicat el 1948. Uns anys després, el 1966, el presentaven a Calella de Palafrugell, juntament amb les havaneres de Joan Pericot, Frederic Sirés i Ernest Morató. Per aquest motiu, es va celebrar una Cantada d’Havaneres a la taverna de Can Batlle. Era l’origen de la cantada, que aquest 2016 celebrarà el seu 50è aniversari.

- Publicitat -
- Publicitat -

Últimes notícies

Altres notícies