15.8 C
Pals
Dijous, 22 febrer 2024
- Publicitat -

Els indians i les havaneres

Miquel Curanta
Miquel Curanta
Em dic Miquel Curanta i sóc de Pals. Gestor cultural i de mitjans, he treballat a diverses emissores de Ràdio (Ràdio Begur, Ràdio Costa Brava, 40 Principals, M80 ràdio, Cadena SER, Flaix, Flaixbac, Ona Catalana, Catalunya ràdio). He estat director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (2018 - 2022) i del Club TRESC (2008 - 2018). També he fundat una productora de televisió (Creativa Audiovisual) i el 2001 vaig fundar Ràdio Capital de l'Empordà.
Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Les havaneres són tonades marineres originàries de Cuba. Aquest gènere musical, dels anomenats d’anada i tornada, té els orígens a l’illa caribenya en el segle XIX. Però cal buscar les seves arrels en alguns antecedents musicals del segle XVI, especialment en la contradansa anglesa que arribaria posteriorment al Carib de la mà de pirates i corsaris al servei de la corona anglesa. Les influències caribenques, pròpies d’una societat mestissa i amb vincles tant amb Amèrica com amb Europa i Àfrica, donarien a la contradansa un ritme més lent i els criolls l’acabarien d’arrodonir.

A Cuba, l’havanera va néixer com a gènere ballable, molt popular en els salons de l’Havana. Però les influències melòdiques i rítmiques de l’illa la van fer evolucionar capa cant i ball i, finalment, com a cant, en diferents versions, des dels teatres musicals i els salons fins a les havaneres dels músics del carrer. El nom d’havanera es popularitzaria abans a Espanya, França i Mèxic que a Cuba, on durant força dècades encara se la va seguir anomenant dansa americana, tango americà, dansa havanera o contradansa.

Tal com explica la Fundació Ernest Morató, referència en la documentació i dignificació de la història de l’havanera, els indians, així com soldats, comerciants, marineres i gent de mar que arribaven de Cuba, van fer que a principis del segle XX l’havanera gaudís d’una gran popularitat. Amb tot, aquest ressò va decaure als anys 50 i les havaneres van subsistir en reduïts ambients populars, especialment a l’Empordà, barrejades entre altres cançons i gèneres del moment que es cantaven a les tavernes i barraques arran de mar. Passat el sotrac, l’inici de la recuperació vindria amb el l’obra Álbum de Habaneras, de Montsalvatge, Prim i Luján, publicat el 1948. Uns anys després, el 1966, el presentaven a Calella de Palafrugell, juntament amb les havaneres de Joan Pericot, Frederic Sirés i Ernest Morató. Per aquest motiu, es va celebrar una Cantada d’Havaneres a la taverna de Can Batlle. Era l’origen de la cantada, que aquest 2016 celebrarà el seu 50è aniversari.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

Un acusat accepta 5 anys de presó per violar una menor a Fontanilles i deixar-la embarassada

L'acusat admet que va tenir una relació amb l'adolescent quan ella tenia 13 anys i ell 20.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -