D’aquí a un moment en Gerard us explicarà quin és el seguiment de la vaga de metges al Baix Empordà. Però just per obrir el programa, m’agradaria fer un clam en favor del col·lectiu, de la seva professionalitat i de la seva empatia cap a mi, en moments que ho he necessitat.

A finals d’abril, em van hospitalitzar a Palamós per fer-me unes proves, com a conseqüència d’un procés de diagnòstic que així ho requeria. Aquest procés ha anat seguit d’un disgnòstic d’una auto immune, d’un plà de medicació, d’un control i d’un seguiment que encara avui no ha acabat i de fet, va per llarg.

En tot aquest procés, si alguna cosa m’ha donat seguretat, és el tracte rebut per part de metges, metgesses infermers, infermeres i tot el personal sanitari amb el que m’he creuat des d’aquell primer senyal d’alerta que vaig rebre. Amb tots, jo que sóc curiós de mena, he parlat en un moment o altre sobre les condicions amb les que treballen, les conseqüències de la política d’austeritat que fa temps que viuen (com tants d’altres, per altra banda) i de com davant la manca de recursos, ho acaben compensant amb hores, esforç i ganes.

Sé que el meu cas no és d’interès per ningú, però també sé que si avui estic fent aquest programa amb ganes, ànims i salut és gràcies a tota aquesta gent a la que els hi agraeixo enormement tot l’esforç que fan diari.