Escoltar o llegir els mitjans de comunicació aquests dies, de vegades, deprimeix. La geopolítica ocupa gran part de l’actualitat i es fa difícil trobar-hi notícies positives. A banda de les guerres, les morts i els grans patiments, també cal tenir en compte els efectes que tot plegat provoca a l’altra banda del món i, per tant, també a casa nostra, tant a nivell econòmic com social.
A Catalunya depenem en gran mesura de l’energia importada. Si l’estret d’Ormuz, per on passa aproximadament el 20% del petroli mundial i una part important del gas natural liquat, quedés bloquejat, el subministrament global se’n veuria greument afectat. En conseqüència, el preu del petroli pujaria i això encaria la gasolina, el gasoil i la calefacció. I com que l’energia és la base de tot, acabaríem tenint factures més altes, així com aliments i productes més cars, fet que genera una inflació generalitzada.
Això suposa un problema tant per a les famílies com per a les empreses, que es veurien obligades a produir menys i a reduir costos. De fet, ja ho hem començat a notar en el tiquet del supermercat de cada dia.
Tanmateix, aquesta setmana, amb l’arribada de Sant Jordi, semblava que podríem ser receptors de notícies més positives, tant a nivell nacional com local. Podríem parlar només de llibres i de roses… però ni així. L’escriptor Eduardo Mendoza, en la presentació del seu llibre, ha generat polèmica en afirmar que “caldria eliminar Sant Jordi i anomenar-lo simplement Dia del Llibre”, argumentant que el sant no sabia llegir i que, a més, era un maltractador d’animals. I, a partir d’aquí, la controvèrsia ha estat servida.
Però Sant Jordi és el patró de Catalunya i se celebra des del segle XVI, mentre que el Dia del Llibre té el seu origen el 1929.
Per tant, no defallim: sortim el dia de Sant Jordi, comprem roses i llibres en català i regaleu-vos-els. És la nostra festa, intrínseca a la identitat catalana, i ningú no ens la pot distorsionar.
