Foto: Eugeni Forcano

El museu Palau Solterra inicia el proper dissabte 27 de gener un seguit d’exposicions, que es podran veure fins el 20 de maig.

La sèrie “La vida atrapada al vol”, feta a peu de carrer, reuneix fotografia documental i social, i dona nom a l’exposició. Paral·lelament, “Provocar l’atzar a través de la llum” aplega una sèrie de treballs experimentals on l’atzar i els procediments analògics es manipulen fins a crear unes imatges estèticament properes a l’art abstracte. Finalment, amb la sèrie “De la realitat al somni” es presenta la faceta d’Eugeni Forcano com a fotògraf de moda, en què el glamur de les models es mescla amb un primitivisme inesperat.

El fotògraf Jordi Belver i el crític d’art Daniel Giralt-Miracle esdevenen imatge i mirada en una mostra que recull la psicologia de trenta-cinc creadors. A partir d’una sèrie de retrats elaborats entre la dècada dels 70 i la primera dècada de 2000, ambdós creadors -l’un des de la paraula i l’altre des del visor- copsen la intuïció del gest.

La nova edició del cicle “Diàlegs amb la col·lecció” recull un exercici de recerca d’afinitats plàstiques entre 81 obres d’art objectual de l’artista Josep M. Compte i l’obra del fons “El lago” del fotògraf Miguel Cabezas.

Mitjançant aquests diàlegs es pretén donar una nova mirada al fons de la col·lecció establint nous punts de contacte entre diversos autors, sigui per afinitat o per diferència. En aquesta ocasió, a partir de l’obra “El lago” de Miguel Cabezas —guanyadora d’un accèssit en la penúltima edició del Premi de Fotografia—, Josep M. Compte ens proposa un conjunt de petits relats que es desprenen de cadascuna de les nou sèries presentades que s’integren a l’espai com un mural contraposat a l’obra enigmàtica de Cabezas.

Anne Roig és la nova protagonista del cicle expositiu “L’artista del fons”. En aquesta ocasió, la jove fotògrafa ens presenta una conjunció entre arquitectura geomètrica i humanitat orgànica.
Especialitzada en fotografia de moda i influenciada pels seus estudis de disseny gràfic, se centra en l’estètica de la imatge cuidant-ne tots els detalls. Així, ens presenta composicions equilibrades, principalment triangulars, on el pes de la fotografia el suporta un cos humà recargolat.
Mitjançant la nuesa i l’anonimat del subjecte, Roig sembla que ens parli de la identitat a través de la poètica, citant conceptes com la llibertat, la identitat, la repressió i la transformació del cos per tal d’arribar a l’alliberació completa.