Quan penso en el dia de Sant Jordi, penso en Felicitat, sí. Sortir al carrer, mirar llibres, que em vingui de gust llegir-los tots, i comprar-me’n més dels que acabaré podent llegir.
I escollir roses per les persones estimades, i tenir el dilema de comprar-les a la parada de floristes o a la que promet destinar els diners a una acció solidària.
Però a part de «Felicitat», Sant Jordi em porta al cap la paraula «Felicitats!». Felicitats a tots els catalans per saber dedicar un dia a la lectura i a l’amor. Són aquells moments en què, sense voler-ho, et fas supremacista. Els catalans, per força, hem de ser millors que la resta de pobles del món, si sabem fer de Sant Jordi una diada massiva i transversal, no?
Just després penso en les misèries que també tenim a Catalunya i se’m passa aquest atac de nacionalisme. Però dura prou com per ser feliç durant un dia, el dia de Sant Jordi. Felicitats a tothom!
