Som en ple juliol i cada dia treballo, però em sento de vacances. Cada tarda faig vacances davant de la tele, mirant el Tour de França. Va començar dissabte i, seguint el ritual de cada any, m’he marcat com a sagrades les dues hores de la retransmissió, amb l’objectiu de no perdre’m cap final d’etapa passi el que passi.
Per mi l’estiu és això. L’estiu és veure com un ramat de corredors pedala avorrit per una carretera plana de les Landes. L’estiu és pujar un any i altre ports recurrents dels Alps, dels Pirineus, del Jura i del Massís Central. És pedalar estirat al sofà de casa.
El Tour és una lliçó de geografia i una lliçó de vida. T’ensenya que les coses van molt a poc a poc, molt a poc a poc fins que de cop comencen a anar molt i molt ràpid. Costa d’explicar el seu magnetisme als profans, però un cop t’ha atrapat és impossible imaginar-te un estiu sense bicicletes.
Estic segur que si el Tour durés tot l’any seríem tots molt més feliços.
Doncs res, a gaudir de les vacances!
