El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura, ha culminat la restauració de la parella d’antics gegants de Torroella de Montgrí, que es conserven a al Museu de la Mediterrània del municipi i que daten de 1758. La intervenció s’ha fet in situ al mateix museu, ha durat dos mesos i ha consistit en un estudi detallat de les peces, la conservació curativa d’aquestes i la recuperació de les últimes policromies. Els dos gegants de fusta policromada són dels més antics de Catalunya i per això ja s’havien restaurat diverses vegades. Un cop intervinguts, s’han remuntat els gegants i s’han tornat a col·locar a les sales d’exposició permanent del Museu de la Mediterrània.
Fets de fusta policromada, els antics gegants de Torroella de Montgrí consten d’una estructura de fusta i filat de galliner, que conforma el cos, els braços i les espatlles. Sobre aquesta estructura hi ha el bust, mentre que als extrems dels braços s’hi encaixen les mans. Aquests elements es van construir per poder ser desmuntats sense necessitat d’eines. També es conserven alguns dels atributs, com el casc, el sabre, la massa o porra, el penjoll en forma d’heràldica i un ventall. Les parts més antigues són els busts, les mans i el casc, mentre que els cavallets de fusta es van refer entre el 1930 i el 1932, tot i que es van mantenir algunes parts de fusta antigues de la zona dels braços i de les espatlles.
L’estat de conservació dels busts, a l’inici de la intervenció, era “dolent”, segons informa el Departament de Cultura. “Tenien nombrosos aixecaments de pintura, amb risc de pèrdua, i les carnacions de les mans tenien zones molt gastades, fins al punt de deixar a la vista la fusta del suport. En el cas de les mans del gegant, la pintura que restava estava molt ennegrida, mentre que les de la gegantessa tenien repintades bastant maldestres”, detallen.
Intervenció en dues fases
Davant d’aquest estat de conservació, s’ha realitzat una intervenció en diverses fases. Una primera de conservació “curativa” i una segona de restauració. La primera fase ha consistit en la neteja aquosa de totes les superfícies, la fixació de la policromia i la desinsectació i consolidació del suport de fusta, així com del filat de galliner. També s’ha aprofitat per estudiar els diferents elements de les figures mitjançant l’observació directa i a través de radiacions electromagnètiques, com ara la llum ultraviolada. Així mateix, s’han dut a terme tota una sèrie d’anàlisis fisicoquímiques.
A partir dels resultats i conclusions d’aquest estudi s’ha iniciat la segona fase de restauració, en la qual s’han retirat totes les repintades que impedien veure l’última capa de policromia. En el cas del casc, s’ha arribat fins a una policromia blava, més antiga, amb decoracions daurades amb pa d’or. Pel que fa a les mans, s’ha netejat la capa fosca de brutícia i s’han retirat les repintades que cobrien l’última policromia, fins a deixar-la tota, en la mesura del possible, al mateix nivell. Després de la neteja de repintades, s’han envernissat les peces i reintegrat cromàticament.
