15.9 C
Pals
Dissabte, 15 maig 2021
- Publicitat -

Gaziel: el guixolenc que va marcar el periodisme del segle XX

Avui, aniversari del seu naixement, recordem la seva figura

El més llegit

Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img

Fa exactament 133 anys, el 7 d’octubre de 1887, naixia a Sant Feliu de Guíxols Agustí Calvet, Gaziel. Tot i haver viscut gran part de la seva vida a París, Barcelona i Madrid, Calvet mai va deixar enrere el seu poble natal, que recordava amb nostàlgia a les seves obres a partir dels anys 50. Avui, l’aniversari del seu naixement, a Ràdio Capital volem recordar un dels grans noms del periodisme a Catalunya i l’Estat Espanyol.

“Es vostè tot un periodista”

Era un “home de lletres”, com ell mateix es definia, que va començar estudiant Dret a Barcelona per voluntat del seu pare, però que després va seguir la seva vocació i es va acabar graduant en Filosofia i Lletres. Calvet va començar la seva carrera periodística a La Veu de Catalunya, on va començar a firmar amb el sobrenom Gaziel, amb el que després es faria famós. Però el seu èxit periodístic va arribar una mica més tard i es podria dir que de “casualitat”.

Quan tenia 27 anys, Gaziel vivia a París quan va esclatar la Gran Guerra. Davant d’aquesta situació, va començar a escriure cròniques i es va donar a conèixer. Al 1914, unes notes que havia escrit des de la capital francesa van cridar l’atenció de Miquel dels Sant Oliver, director de La Vanguardia en aquell moment. Oliver, al llegir les observacions sobre París que Gaziel havia escrit en un quadern (que després es publicarien com “Diario de un estudiante en París”), li va dir: “És vostè tot un periodista!”. Aquí va començar la relació del guixolenc amb el diari barceloní.

Els seus anys a La Vanguardia

Els seus articles a La Vanguardia van tenir un gran èxit, i això el va convertir en corresponsal de guerra del periòdic. Amb les seves cròniques documentals Gaziel va acabar de consolidar-se com un dels autors més llegits a Catalunya i Espanya. La seva manera d’escriure i de crear un periodisme modern i directe va aportar aire fresc al diari i al periodisme català i espanyol de l’època.

Quan Oliver va morir al 1920, Gaziel va convertir-se en codirector de La Vanguardia i, al 1933, en director únic fins al 1936. Era, ja en aquells moments, una figura de referència imprescindible a la política espanyola. Quan va esclatar la Guerra Civil, Agustí Calvet va optar per exiliar-se a París fins l’any 1940, que va traslladar-se a Madrid. Llavors, però, no va poder tornar a La Vanguardia.

El “seu” Sant Feliu

A partir dels anys 50 va dedicar-se a escriure en català i va publicar, entre d’altres, un nostàlgic llibre de records i anècdotes sobre el “seu” Sant Feliu de Guíxols (“seu”, en el sentit, com ell mateix havia escrit, de “pura expressió sentimental”): Sant Feliu de la Costa Brava (1963). Gaziel va morir el 12 d’abril de 1964 a Barcelona, amb 77 anys.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

Últimes notícies

El Begurenc Miquel Martín Serra, XVIII Premi Maria Àngels Anglada amb la novel·la ‘La drecera’

Rebrà la distinció a mitjan juny a Figueres, en una data que encara no s'ha fet pública
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -