El tancament de comerços històrics al Baix Empordà canvia el paisatge dels municipis

A finals d’aquest mes de març un dels comerços històrics de Platja d’Aro ha abaixat la persiana. La cafeteria i pastisseria El Cisne ha acabat tancant al nucli del municipi. Aquest, però no és l’únic comerç al Baix Empordà que deixarà de funcionar. I és que a Calonge, la carnisseria Perpiñá també acabarà amb la seva activitat comercial el pròxim 20 de juny.

El relleu generacional ha acabat marcant el destí d’aquests dos negocis que superen la cinquantena d’anys d’història amb escreix. Tot i això, el destí d’El Cisne i la carnisseria Perpiñá és del tot diferent.

El Cisne abaixa la persiana

En el cas de la cafeteria i pastisseria El Cisne de Platja d’Aro, la seva propietària, Rosa Corominas, va decidir posar punt i final a aquest espai històric el passat 31 de maig. Han estat gairebé set dècades d’activitat des de l’obertura del local a finals dels anys 50. Va ser Jordi Albertí qui va inaugurar el local i, poc després, Rosa Corominas hi va començar a treballar. Van acabar casant-se i van construir una família lligada intrínsecament a la pastisseria.

Després de la mort de Jordi Albertí, Corominas es va situar al capdavant del negoci. Els fills del matrimoni, però, van decidir orientar les seves carreres professionals cap a altres sectors. I la pastisseria va acabar tancant aquest passat 31 de maig.

El final de l’activitat de la carnisseria Perpiñá

Calonge també perdrà un dels seus comerços clau del nucli històric, la carnisseria Perpiñá. El negoci familiar va ser fundat el 1961 i acabarà tancant les seves portes el proper 20 de juny. Durant tot aquest temps la carnisseria ha ofert tradició i innovació en el tractament de la carn amb una àmplia gamma de productes frescos.

El seu propietari, Jordi Perpiñá, ha explicat en declaracions a Ràdio Capital com va néixer la carnisseria. «L’any 1961 el meu pare que era carnisser i treballava a Sant Feliu va conéixer la meva mare», explica, i tots dos van decidir agafar el negoci d’un carnisser que plegava a Calonge. Primer van estar en un local on fins llavors hi havia hagut Cal Serraller. Finalment, van ubicar el seu negoci al carrer d’Àngel Guimerà.

Jordi Perpiñá reconeix que des que van començar han canviat moltes coses. «Abans hi havia l’escorxador i els hàbits de consum eren molt diferents», reconeix el carnisser. I tot i que el negoci compta amb 65 anys d’història, no hi ha relleu generacional per continuar treballant en el negoci familiar. Perpiñá reconeix que les condicions de feina són dures i molt sacrificades.

Tot i això, el negoci no deixarà d’existir en el dia a dia dels calongins i calongines. Ja hi ha un altre carnisser que reobrirà la seva carnisseria en aquest espai del municipi. D’aquesta manera, tot i el tancament de la carnisseria Perpiñá s’aconseguirà mantenir aquesta activitat al centre de Calonge.

Així, Perpiñá s’acomiada del seu negoci sabent que el deixa «en bones mans». I tot i que fa uns mesos que la notícia del tancament de la carnisseria corre pel poble, les reaccions dels veins i veïnes han sorprès als propietaris de la botiga. «Es nota l’estima i el fet de ser tants anys al centre de Calonge», reconeix Perpiñá.

Comerços històrics que han tancat al Baix Empordà

Aquests dos tancaments de comerços històrics i de proximitat no han estat els únics que s’han anat produint en els darrers anys al Baix Empordà. Palamós i altres municipis de la comarca han anat veient com es tancaven aquest tipus de comerços claus per la ciutadania.

A Palamós l’any 2023 es van tancar dos comerços clau com Can Panxet i la Pastisseria Collboni. En el cas de Can Panxet, un dels seus propietaris, Emili Rigall, explicava a Ràdio Capital que, després de passar per tres generacions, “les circumstàncies obligaven” a fer el pas i tancar aquest local històric de Palamós. L’establiment era conegut per la grana cuita que s’hi oferia, tot i que hi havia tota mena de productes locals.

Pel que fa a la Pastisseria Collboni, l’establiment va acabar tancant després de 136 anys d’història i el pas de quatre generacions. Els propietaris es van jubilar i no hi va haver continuïtat en el negoci.

El president de la Cambra de Comerç de Palamós, Pol Fages, explicava a Ràdio Capital de l’Empordà que es fa molta feina per intentar evitar que es tanquin aquest tipus de comerços històrics a la comarca. “Necessitem temps”, explica Fages, i afegeix que la voluntat és poder oferir als comerciants aquest relleu per intentar evitar que es tanqui comerç local a causa d’aquesta manca de relleu generacional. Per això, des de la cambra es demana la col·laboració de propietaris per mirar de fer aquests traspassos abans de decidir tancar definitivament.

De moment encara hi ha comerços i comerciants que mantenen la seva activitat a la comarca. Hi ha establiments com la fleca Can Baldiri (Palafrugell, 1856), la botiga Casa Saleta (Santa Cristina d’Aro,1870), la drogueria Farreny (la Bisbal d’Empordà, 1880) o la Dolceria Batlle i la Fleca Francès (Torroella de Montgrí, 1880 i 1885) que encara continuen amb la seva activitat per mantenir les maneres de fer, incorporant les innovacions que arriben.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El Baix Empordà davant el mirall de l’Informe Fènix

El debat sobre productivitat, salaris, habitatge, mobilitat i model econòmic que planteja el document connecta amb moltes de les tensions i transformacions que viu avui la comarca

Un atles creat per la UPF permet descobrir què van votar els municipis en les eleccions celebrades durant la Segona República Espanyola

Aquest projecte, - impulsat per un equip d'investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l'assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l'Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Una mirada en imatges als 25 anys de Ràdio Capital: dels inicis experimentals a la consolidació com a mitjà de proximitat al Baix Empordà. Moments clau, persones i projectes que han fet créixer la ràdio amb esforç i vocació. Un recorregut col·lectiu que explica d’on venim i que reforça la voluntat de continuar avançant.

Es compleix un any de l’apagada que va posar en escac el Baix Empordà i tot el país

Un any després de l’apagada del 28 d’abril de 2025, el Baix Empordà recorda una jornada de col·lapse amb afectació generalitzada i recuperació desigual. Municipis com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu van patir incidències en sanitat, comerç, trànsit i telecomunicacions. L’episodi va evidenciar la vulnerabilitat del territori i la dependència crítica dels serveis elèctrics i digitals.