Els boscos de l’Empordà i de les comarques de Girona han començat a recuperar-se després de més de tres anys de sequera. Les pluges registrades des de l’any passat i durant aquest hivern han retornat el verd a moltes zones forestals, un senyal de millora que també es percep a simple vista.
Segons explica l’investigador del CREAF Jordi Vayreda, els ecosistemes forestals reaccionen amb rapidesa quan torna la disponibilitat d’aigua. Els arbres poden rebrotar amb facilitat i tornar a produir fulles gràcies a la fotosíntesi, cosa que accelera la recuperació visual del bosc.
Tot i això, la recuperació no és completa. Durant els anys de sequera molts arbres han hagut de consumir les reserves internes d’energia per sobreviure. En alguns casos, especialment en zones més exposades o amb sòls poc profunds, hi ha hagut mortalitat d’arbres.
Ara, els exemplars que han sobreviscut han de tornar a acumular aquestes reserves. Segons Vayreda, la primavera serà clau perquè els arbres puguin recuperar energia a través de la fotosíntesi i tornar a emmagatzemar sucres en forma de midó, que és el que els permet superar futurs períodes de sequera.
La recuperació tampoc és homogènia a tot el territori. Les zones més exposades, com carenes o terrenys pedregosos, poden trigar més a recuperar-se perquè retenen menys aigua. En canvi, els fons de vall o les zones més planes acostumen a conservar la humitat durant més temps.
Pel que fa al futur immediat, els experts insisteixen que encara és incert. El canvi climàtic fa que els episodis extrems siguin cada vegada més freqüents i que períodes llargs de sequera puguin repetir-se. Per això, tot i la millora actual, els investigadors recomanen mantenir la prudència.
Un bosc amb més reserves també és més resistent davant plagues i malalties. Els insectes acostumen a atacar arbres debilitats, de manera que una millora en la salut general del bosc pot reduir aquests episodis.
En canvi, el risc d’incendi dependrà molt de com evolucioni la primavera i l’estiu. Una major recuperació vegetal pot generar més biomassa al bosc que, si arriba un període sec, es pot convertir en combustible.
Durant l’entrevista també s’ha parlat de la processionària del pi, una espècie autòctona que prolifera en zones amb temperatures suaus i exposició al sol. Tot i que hi ha diversos sistemes per combatre-la, els experts recorden que els mecanismes naturals, com els ocells depredadors o alguns insectes paràsits, són els més efectius a llarg termini.
Finalment, Vayreda ha recordat que la ciutadania pot col·laborar en el seguiment de l’estat dels boscos a través de la plataforma Alerta Forestal, una aplicació que permet enviar fotografies d’afectacions com sequera, ventades o presència de processionària per ajudar en la recerca científica.
