23.2 C
Pals
Divendres, 4 juliol 2025
- Publicitat -

Juli Garreta: Més enllà de les sardanes

Quan parlem de Juli Garreta, sovint el recordem com una de les figures més importants de la sardana, però la seva música i llegat transcendeixen molt més enllà d’aquest gènere tradicional català. El compositor, nascut a Sant Feliu de Guíxols l’any 1875, va elevar la sardana a un nivell simfònic, i la seva influència va arribar a altres estils musicals. Garreta va demostrar una gran sensibilitat i obertura cap a la música en totes les seves formes, i això el converteix en un dels compositors catalans més versàtils de la seva època.

Aquesta diversitat creativa és captada de manera molt original en la sèrie de ficció sonora Ui, si aixequés el cap, on un personatge de Garreta ressuscitat és portat al present per l’esperit de l’Empordà, anomenat Virgili. Junts, recorren paisatges de l’Empordà mentre dialoguen sobre la música i la cultura catalana, destacant la capacitat de Garreta per connectar amb diferents gèneres musicals i per ser obert a tot tipus d’influències.

Un músic polifacètic i internacional

Malgrat la seva estreta vinculació amb la sardana, Garreta va ser un compositor que va explorar diferents camps musicals. A banda de les sardanes, va escriure nombroses peces simfòniques i de cambra, destacant obres com Les Illes Medes, estrenada per l’Orquestra Pau Casals el 1923, i el Concert per a violí i orquestra del 1925. Aquestes composicions van demostrar el seu talent per crear música que, si bé bevia de les arrels populars, també tenia la sofisticació i la complexitat pròpies de la música simfònica europea.

Una de les principals influències de Garreta va ser la música de compositors europeus com Richard Strauss i Wagner, figures que van marcar profundament la seva obra. Garreta va viatjar a Alemanya per escoltar Wagner, i aquesta immersió en la música europea li va permetre desenvolupar un estil simfònic propi, que va combinar amb la riquesa melòdica de la música catalana.

L’esperit obert de Garreta a Ui, si aixequés el cap

El capítol dedicat a Juli Garreta a Ui, si aixequés el cap destaca precisament aquest esperit obert i la seva capacitat per entendre la música com un llenguatge universal. En aquest episodi, Garreta, tot i ser conegut per les sardanes, s’endinsa en altres gèneres musicals, des del jazz fins a la música electrònica. Al llarg del capítol, el personatge expressa la seva alegria per descobrir noves formes d’expressió musical, connectant la seva experiència com a compositor amb el present.

Aquesta visió integradora de Garreta, on tots els estils tenen cabuda, està molt en línia amb la seva actitud a la vida real. Al llarg de la seva carrera, va saber combinar elements de la música popular amb la música de cambra i simfònica, i va estar obert a totes les influències musicals que el rodejaven. En aquest sentit, el capítol de la sèrie és una metàfora del llegat de Garreta: un músic que va ser capaç d’absorbir i transformar qualsevol forma musical en una experiència emocional que connectava amb el públic.

Més enllà de les sardanes

Un dels moments més memorables del capítol és quan Virgili, l’esperit de l’Empordà, queda meravellat amb la peça Juny, de Garreta, que el porta a veure la sardana no només com una dansa, sinó com una forma d’expressió poètica i emocional. Garreta, en la sèrie, reivindica que va compondre moltes altres peces a més de sardanes, recordant que va treballar amb música simfònica, de cambra i vocal, i que va musicar poemes de grans autors catalans com Jacint Verdaguer i Víctor Català.

Aquesta actitud d’obertura, tant en la seva vida com en la sèrie, és el que fa de Garreta un personatge tan rellevant per a la música catalana. La seva obra no es limita a un sol gènere, sinó que reflecteix un esperit creatiu que va buscar, per sobre de tot, transmetre emoció i unió a través de la música, independentment de l’estil o la forma.

Així, Ui, si aixequés el cap presenta Juli Garreta com un músic que, fins i tot ressuscitat en ple segle XXI, continuaria trobant bellesa en tots els gèneres musicals i connectant amb el públic de manera profunda. Un llegat que continua viu, més enllà de les sardanes.

Escolta el capítol dedicat a Juli Garreta i Ralph Elman

Ui, si aixequés el cap

 

Miquel Curanta
Miquel Curanta
Em dic Miquel Curanta i sóc de Pals. Gestor cultural i de mitjans, he treballat a diverses emissores de Ràdio (Ràdio Begur, Ràdio Costa Brava, 40 Principals, M80 ràdio, Cadena SER, Flaix, Flaixbac, Ona Catalana, Catalunya ràdio). He estat director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (2018 - 2022) i del Club TRESC (2008 - 2018). També he fundat una productora de televisió (Creativa Audiovisual) i el 2001 vaig fundar Ràdio Capital de l'Empordà.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Les entranyes d’un festival: radiografia del Porta Ferrada, Ítaca i Peralada

Quan les nits s’allarguen i s’acosta el bon temps,...

El bloqueig de la Llei de Costes a Platja d’Aro: més de 850 habitatges en l’aire des de fa més de 6 anys

Més de 850 habitatges a Platja d’Aro estan atrapats en un buit legal per la no publicació d’una ordre ministerial clau. La Llei de Costes els considera domini públic, fet que impedeix vendre, heretar o hipotecar. Veïns, Ajuntament i diputats reclamen una solució urgent per restablir la seguretat jurídica i els drets dels afectats.

Quan la Costa Brava va esquivar la central nuclear de Pals

El 1965, Espanya i França van projectar una central nuclear a la platja de Pals. Defensada per Josep Pla i rebutjada pels empresaris turístics, la proposta va provocar un intens debat. La pressió local i política va fer traslladar el projecte a Vandellòs. Avui, Pals conserva el seu paisatge verge, símbol d’una victòria per la preservació del territori.

Els joves de Verges es preparen per formar part de La Processó i la Dansa de la Mort

La llum de Verges es transforma pocs dies abans de la celebració de La Processó i la Dansa de la Mort. Seran més de 500 actors els que participaran en els actes del proper dijous 17 d'abril. Entre aquests participants hi ha joves que assumeixen el paper de l'Àngel, dels manages o dels saltadors de la Dansa de la Mort.