Aquest proper 25 de gener se celebra una nova edició del cicle de conferències d’extensió universitàira “Pesca i ciència”, que organitza la Càtedra d’Estudis Marítims amb l’objectiu de posar en relleu i difondre la ciència més avançada i innovadora en el camp de les activitats marítimes i pesqueres. L’activitat tindrà lloc a partir de les 9:30 h, a la Casa del Mar de Palamós (pl. Catifa, 3) i en aquesta ocasió girarà entorn la temàtica de l’ús dels vedats de pesca.
El programa de les jornades es pot descarregar als webs de la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG) i del Museu de la Pesca. Les persones interessades a poder assistir-hi, tenen l’accés és gratuït, però cal fer reserva prèvia omplint un formulari telemàtic.
L’ús dels vedats de pesca, l’exemple de l’escamarlà
Científics de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, liderats pel Dr. Joan B. Company, presentaran els resultats de la recerca científica duta a terme per a poder conèixer el funcionament dels vedats permanents de pesca del litoral català i comprovar el comportament de les poblacions d’espècies després de la prohibició de pescar-hi.
En aquest cas s’analitzaran especialment els resultats en relació amb l’escamarlà, i dels efectes dels vedats en la millora de les poblacions d’aquesta espècie, i paral·lelament, recuperar els serveis ecosistèmics dels fons marins. En concret, s’exposaran i debatran els resultats biològics i tecnològics més recents aconseguits al vedat de Palamós-Roses, una zona prohibida a la pesca i situada entre els 350 i 400 m de fondària en fons de pesca de l’escamarlà.
A les darreres dècades, espècies icòniques de la Mediterrània presenten indicadors d’explotació pesquera preocupants. L’escamarlà, el lluç o la gamba vermella necessiten recuperar l’estat de les seves poblacions per assolir una explotació pesquera sostenible.
Amb l’objectiu d’aconseguir-ho, des del gener del 2022 s’han establert a la costa catalana un total de 20 àrees de tancaments permanents a la pesca, distribuïdes des de la costa del nord de Girona fins al Delta de l’Ebre, amb una superfície total de reserva d’aproximadament 500 km2, equivalent a la superfície conjunta de les comarques del Maresme i el Barcelonès.
Aquesta mesura pretén preservar les poblacions juvenils d’espècies amb una altra pressió pesquera, i se suma a altres que els pescadors d’arrossegament catalans van aplicant d’uns anys ençà perquè la seva activitat sigui una activitat sostenible.
El cicle de conferències “Pesca i Ciència” està organitzat per la Càtedra d’Estudis Marítims i el Museu de la Pesca, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós i la Universitat de Girona, la Confraria de Pescadors de Palamós i la Direcció de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya, i per aquesta sessió del dia 25 de gener, també compta amb la participació de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.
