La mort que dona vida a Verges: tradició, identitat i futur en una processó única

A Verges, la mort no és només un final: és el centre d’un relat que any rere any es representa amb una força que travessa generacions. La Processó de Dijous Sant, coneguda arreu per la seva icònica Dansa de la Mort, no només commemora un episodi religiós, sinó que construeix identitat, cohesió i memòria col·lectiva. Aquí, la mort esdevé llenguatge, símbol i emoció compartida.

Un dels moments més reconeguts és la Dansa de la Mort. Els esquelets avancen pels carrers al ritme del tambor, en una escena que posa sobre la taula una idea clara: la mort és inevitable i afecta tothom per igual. Aquesta representació s’ha mantingut al llarg del temps i continua sent un dels elements centrals de la processó.

Tal com explica Agustí Cansell, membre de l’equip directiu, aquest tractament de la mort és un dels trets que defineixen la processó de Verges. Aquí no queda en segon pla, sinó que es mostra de manera directa, amb una posada en escena molt concreta que ha anat passant de generació en generació.

Més enllà del que es veu el dia de la representació, la processó és també el resultat d’un treball col·lectiu. Durant mesos, veïns i participants s’impliquen en l’organització, els assajos i la preparació dels diferents elements. Aquesta participació és una de les bases que n’expliquen la continuïtat.

L’objectiu és estudiar-la, documentar-la i analitzar-la des d’un punt de vista acadèmic. La càtedra pot actuar com a pont entre tradició i modernitat, aportant eines per garantir la continuïtat del projecte i reforçar-ne la projecció tant a nivell local com internacional. Això permet recollir informació sobre els seus orígens, la seva evolució i el seu significat dins la cultura popular.

Segons apunta Cansell, aquesta iniciativa també pot ajudar a ordenar i difondre tot aquest coneixement, així com a establir vincles amb altres institucions i investigadors.

La Processó de Verges es construeix des d’un equilibri delicat: mantenir la fidelitat a l’origen mentre s’incorporen noves mirades. La implicació del poble continua sent essencial, així com la capacitat de generar interès entre les noves generacions. Perquè, com demostra cada any aquesta representació, la mort, lluny de ser un final, pot ser també el motor d’una tradició que es resisteix a desaparèixer.

La resposta del públic continua sent alta. De fet, les entrades per assistir a la processó ja estan exhaurides des de fa dies, una situació que s’ha repetit en les darreres edicions.

De cara al futur, la continuïtat de la processó passa per mantenir aquest equilibri entre tradició i adaptació. Es tracta de preservar els elements que la defineixen, alhora que s’obre a noves maneres d’explicar-se i de relacionar-se amb el públic.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

L’Empordà hauria de multiplicar per 20 les energies renovables, segons els plans de la Generalitat

L’Empordà es prepara per un canvi profund: haurà de multiplicar per 20 la producció d’energies renovables segons la planificació del Govern. El territori, fins ara al marge d’aquests projectes, es converteix en clau per a la transició energètica. Però el desplegament genera debat entre la necessitat de produir energia neta i l’impacte sobre el paisatge, l’agricultura i el model econòmic. El repte és majúscul i el consens, encara lluny.

Diversos municipis del Baix Empordà demanen millores per a les urbanitzacions no recepcionades i amb dèficits urbanístics

Un 10% de la població catalana viu en urbanitzacions que actualment no es troben recepcionades.

Quan el Baix Empordà encara tenia trens

El Baix Empordà va arribar a estar connectat amb línies de ferrocarril de via estreta durant el final del segle XIX i principis del segle XX, per on hi circulaven els trens coneguts com a Carrilets.

La bretxa salarial, els feminicidis i l’atenció a les dones continuen marcant el 8M

Des de Ràdio Capital obrim l’òptica per analitzar diversos aspectes que afecten a les dones i a la promoció de la igualtat durant la resta de l’any.