La mort que dona vida a Verges: tradició, identitat i futur en una processó única

A Verges, la mort no és només un final: és el centre d’un relat que any rere any es representa amb una força que travessa generacions. La Processó de Dijous Sant, coneguda arreu per la seva icònica Dansa de la Mort, no només commemora un episodi religiós, sinó que construeix identitat, cohesió i memòria col·lectiva. Aquí, la mort esdevé llenguatge, símbol i emoció compartida.

Un dels moments més reconeguts és la Dansa de la Mort. Els esquelets avancen pels carrers al ritme del tambor, en una escena que posa sobre la taula una idea clara: la mort és inevitable i afecta tothom per igual. Aquesta representació s’ha mantingut al llarg del temps i continua sent un dels elements centrals de la processó.

Tal com explica Agustí Cansell, membre de l’equip directiu, aquest tractament de la mort és un dels trets que defineixen la processó de Verges. Aquí no queda en segon pla, sinó que es mostra de manera directa, amb una posada en escena molt concreta que ha anat passant de generació en generació.

Més enllà del que es veu el dia de la representació, la processó és també el resultat d’un treball col·lectiu. Durant mesos, veïns i participants s’impliquen en l’organització, els assajos i la preparació dels diferents elements. Aquesta participació és una de les bases que n’expliquen la continuïtat.

L’objectiu és estudiar-la, documentar-la i analitzar-la des d’un punt de vista acadèmic. La càtedra pot actuar com a pont entre tradició i modernitat, aportant eines per garantir la continuïtat del projecte i reforçar-ne la projecció tant a nivell local com internacional. Això permet recollir informació sobre els seus orígens, la seva evolució i el seu significat dins la cultura popular.

Segons apunta Cansell, aquesta iniciativa també pot ajudar a ordenar i difondre tot aquest coneixement, així com a establir vincles amb altres institucions i investigadors.

La Processó de Verges es construeix des d’un equilibri delicat: mantenir la fidelitat a l’origen mentre s’incorporen noves mirades. La implicació del poble continua sent essencial, així com la capacitat de generar interès entre les noves generacions. Perquè, com demostra cada any aquesta representació, la mort, lluny de ser un final, pot ser també el motor d’una tradició que es resisteix a desaparèixer.

La resposta del públic continua sent alta. De fet, les entrades per assistir a la processó ja estan exhaurides des de fa dies, una situació que s’ha repetit en les darreres edicions.

De cara al futur, la continuïtat de la processó passa per mantenir aquest equilibri entre tradició i adaptació. Es tracta de preservar els elements que la defineixen, alhora que s’obre a noves maneres d’explicar-se i de relacionar-se amb el públic.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El Baix Empordà davant el mirall de l’Informe Fènix

El debat sobre productivitat, salaris, habitatge, mobilitat i model econòmic que planteja el document connecta amb moltes de les tensions i transformacions que viu avui la comarca

Un atles creat per la UPF permet descobrir què van votar els municipis en les eleccions celebrades durant la Segona República Espanyola

Aquest projecte, - impulsat per un equip d'investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l'assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l'Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Una mirada en imatges als 25 anys de Ràdio Capital: dels inicis experimentals a la consolidació com a mitjà de proximitat al Baix Empordà. Moments clau, persones i projectes que han fet créixer la ràdio amb esforç i vocació. Un recorregut col·lectiu que explica d’on venim i que reforça la voluntat de continuar avançant.

Es compleix un any de l’apagada que va posar en escac el Baix Empordà i tot el país

Un any després de l’apagada del 28 d’abril de 2025, el Baix Empordà recorda una jornada de col·lapse amb afectació generalitzada i recuperació desigual. Municipis com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu van patir incidències en sanitat, comerç, trànsit i telecomunicacions. L’episodi va evidenciar la vulnerabilitat del territori i la dependència crítica dels serveis elèctrics i digitals.