He fet l’amor a la platja després de banyar-nos de nit. He saltat fogueres. He tirat petards – més aviat pocs -. He anat a concerts. He fet conjurs als clots de sant Julià. He fet conjurs a la petita església románica de Sant Feliu de Barruera. M’he avergonyit de conjurs i merdes vàries. de gent boja pel solstici, com ara amagar-me a la manera de Jacobo Belbo de l’Eco. He oblidat Sant Joan. I l’he tornat a recuperar. I després encara l’he recuperat amb més força quan l’amiga Silvia Soler va escriure l’Estiu que comença.
I és que aquesta nit – anomeneu-la com volgueu – per mi és preciosa i intensa i intento repetir-la sempre que puc sigui febrer, Juny o Novembre. Perquè jo ja he trobat la meva nit de Sant Joan i ja no hi passen cap de les coses que us he anomenat. Espero que vosaltres també hagiu trobat la vostra i que la disfruteu.
