La crisi de l’habitatge continua sent una de les principals temàtiques del país. De fet, del CEO del passat novembre de 2025 es desprèn que l’habitatge és la principal preocupació de la ciutadania catalana passant del 7% al 31%. 1 de cada 3 catalans considera l’habitatge com la principal problemàtica del país.
Tot i que la lluita per un habitatge digne al país té l’epicentre a Barcelona, a l’Empordà l’accés a un habitatge amb lloguer assequible és molt difícil per la població, tant als pobles grans com als petits. De fet, els pobles baix-empordanesos més petits tenen una gran dificultat afegida, ja que no s’hi aplica la llei de la vivenda perquè no són considerats com a zones tensionades. Al Baix Empordà només 10 dels 36 municipis de la comarca estan declarats com a zones de mercat residencial tensat.
Mitjanes de lloguer als pobles petits del Baix Empordà
Si fem una cerca ràpida a portals immobiliaris com Idealista veiem que els preus en pobles com Gualta, Rupià, Albons, Ullastret o Foixà s’enfilen de manera escandalosa i, a més, l’oferta és més aviat escassa.
Com que en els municipis més petits del Baix Empordà no arriba a haver-hi més de 5 contractes de lloguer, la Generalitat no facilita les dades de preu de lloguer mitjà.
El poble on la mitjana de lloguer és més baixa és a la Tallada d’Empordà (850€/mes) mentre que Vilopriu és on la mitjana de lloguer és més alta (10.000€/mes) pel fet que només hi ha un lloguer disponible i es tracta d’un xalet.
No s’aplica la llei espanyola de la vivenda
El motiu pel qual els preus en aquests 26 municipis del Baix Empordà són tants alts es deu a un principal motiu, i és que aquests pobles no són considerats com a zones de mercat residencial tensat i, per tant, no s’apliquen topalls als preus dels lloguers.
Els pobles de la comarca on sí que s’aplica la llei estatal de vivenda són la Bisbal d’Empordà, Begur, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Palafrugell, Palamós i Sant Joan, Pals, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Torroella de Montgrí. Però, què implica que s’apliqui la llei de vivenda en aquests municipis? Doncs, entre altres:
- Es limita el preu dels lloguers en base a l’índex de referència de preus de lloguer i no en base a l’IPC
- Si l’habitatge és propietat d’un gran tenidor (que tingui 5 i més immobles), el preu ha d’estar per sota de l’índex de referència
- Si l’habitatge no és propietat d’un gran tenidor, la renovació del contracte s’ha de basar en el contracte anterior o agafar com a referència l’índex de preus del Ministeri de Vivenda de l’Estat
La llei estatal de la vivenda va entrar en vigor el març del 2024, dos anys després que el Tribunal Constitucional tombés parcialment la llei catalana de l’habitatge. En el moment de l’aprovació de la llei espanyola, diversos col·lectius de defensa del dret a l’habitatge van criticar que la llei espanyola quedava molt per sota de la catalana en matèria habitacional.
