La plataforma Empordà Dempeus, formada per més d’una vintena d’entitats ecologistes, pageses i socials de l’Alt Empordà, ha fet públic el seu rebuig al Decret Llei 12/2025, aprovat pel Govern de la Generalitat a principis de juny. La norma, que el Parlament haurà de convalidar pròximament, vol accelerar la implantació d’energies renovables i reforçar el subministrament elèctric a Catalunya. Però des del territori s’aixeca una veu crítica: consideren que el decret és precipitat, desequilibra la planificació territorial i margina la participació ciutadana.
Què diu el decret?
El Decret Llei 12/2025 estableix mesures urgents per millorar la resistència de la xarxa elèctrica davant possibles apagades o situacions de sobrecàrrega. Els punts més destacats són dos: per una banda, s’impulsa la instal·lació de sistemes d’emmagatzematge energètic amb bateries, que han de permetre estabilitzar el sistema; per l’altra, es vol agilitzar la tramitació de grans projectes d’energia renovable, permetent que alguns s’aprovin més ràpidament i sense haver de passar pel filtre habitual de la planificació territorial.
Segons el Govern, aquestes mesures són necessàries per evitar col·lapses elèctrics com els que s’han viscut recentment i garantir la transició cap a un model energètic net. Però Empordà Dempeus considera que el decret vulnera els principis de transparència i planificació, i demana que el Parlament no el convalidi.
Què és el PLATER i per què és important?
Una de les grans crítiques de la plataforma és que el decret s’ha aprovat sense tenir encara en vigor el PLATER, el Pla Territorial Sectorial per a les Energies Renovables de Catalunya. Aquest pla, que el mateix Govern està elaborant des de fa més de tres anys, ha de servir per ordenar el desplegament de projectes eòlics i fotovoltaics al país, especialment en sòl no urbanitzable.
El PLATER fixa criteris per determinar on sí i on no es poden instal·lar grans infraestructures renovables, i com fer-ho de manera compatible amb la protecció del paisatge, la biodiversitat o el sòl agrícola. A més, incorpora una avaluació ambiental estratègica i espais de participació ciutadana, com al·legacions i reunions amb actors locals. Per això, des d’Empordà Dempeus insisteixen que el decret passa per sobre d’aquest procés, i crea el risc que s’aprovin projectes mal ubicats o amb greus impactes ambientals abans de tenir una visió de conjunt.
“Sense el PLATER aprovat, el que fa el decret és legalitzar l’excepció”, resumeix un dels portaveus de la plataforma.
Una xarxa elèctrica amb problemes reals
Malgrat les crítiques, és cert que el subministrament elèctric a l’Empordà presenta deficiències greus des de fa temps. A municipis com Palafrugell, s’han produït talls recurrents per manca de manteniment, especialment per la caiguda de branques sobre les línies. I són recurrents les caigudes de subministrament, especialment en temporada alta, quan la demanda energètica és més elevada. La situació ha obligat Endesa a reforçar la seva actuació al territori, amb compromisos per millorar les línies, fer poda preventiva i instal·lar generadors d’emergència.
Un altre exemple preocupant va tenir lloc el 29 d’abril de 2025, quan una desconnexió massiva de plantes solars va provocar un apagada sobtada que, tot i ser continguda, va afectar diversos punts de la demarcació. Aquest episodi va fer saltar les alarmes sobre la vulnerabilitat de la xarxa i la necessitat d’una millor gestió de la generació i distribució elèctrica, especialment quan augmenta la presència d’energies renovables descentralitzades.