La revista Sàpiens ha publicat un reportatge desmuntant diverses teories difoses per l’Institut Nova Història (INH), una de les quals assegurava que Colom va sortir de Pals per anar a fer les seves expedicions, i no de Palos de la Frontera (Huelva), tal i com defensa la historiografia majoritària.

Així doncs, el reportatge se sustenta en entrevistes i converses amb historiadors de prestigi, com José Enrique Ruiz Domènec, catedràtic d’Història Medieval de la UAB, Àngel Casals, Doctor d’Història Moderna, Vicent Baydal, Doctor en Història Medieval i Agustí Alcoberro, Doctor en Història Moderna.

Sobre el lloc de sortida de Colom, la teoria que defensa Jordi Bilbeny de l’INH és que va sortir de Pals perquè “a Palos hi passa un rierol de dos metres de cabal com a màxim, d’on és impossible que salpessin naus que calaven més de tres metres de fons”, tal i com referencia el reportatge. En canvi, Bilbeny no fa referència als estudis de mines i arqueòlegs que no mencionen cap port del s. XV, i dóna per bona una interpretació d’un document del 1479 “en què els consellers de Barcelona es queixen a Ferran el Catòlic dels atacs d’un corsari de nom Vicens Anes Pinçon, de la vila de Pals, segons la qual la ciutat a què es fa referència és l’empordanesa.” Els historiadors rebaten la teoria dient que la catalanització dels topònims era habitual a l’època i que és estrany que es dirigissin a Ferran el Catòlic, i no al rei d’Aragó. Alcoberro, tal i com cita Sàpiens, també diu que “el súmmum del despropòsit, fins i tot afirma que de Palos no en podia sortir cap vaixell perquè té una platja de 15 km orientada a llevant… exactament igual que, com sabem tots els palsencs, té la platja de Pals.”

Aquestes teories poden ser, segons diu Domènec, “una amenaça pel prestigi internacional de la historiografia catalana.” Segons apunten en el reportatge, les teories conspiratives “són universals i han existit sempre, i d’alguna manera incideixen en l’eix de fricció de cada societat”, segons apunta Casals, però segons Alcoberro, l’INH “és més una religió, perquè té seguidors i no lectors.” A més, afegeix Casals, en el cas de Catalunya hi ha “el victimisme: la sensació que, com que som petits, els nostres veïns poderosos ens han amagat la història.”