Encara confinats, sí, però amb esperança, amb l’esperança de que això s’acabi i amb l’esperança d’esperar més de tot i sobre tot de nosaltres. I si per alguna cosa està servint aquest període estrany i quasi de pel·lícula apocalíptica, almenys a mi, és per buscar, encara més, el significat de moltes coses, algunes tan senzilles com el perquè d’un nom.
La setmana passada, va ploure i va fer sol alhora i com de costum a l’Empordà, vam poder gaudir d’un fenomen preciós: l’aparició de l’Arc Iris o Arc de Sant Martí. I al veure’l i gaudir d’ell, vaig pensar: Arc Iris, pels colors que pot apreciar l’iris humà, vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat, però per què es dirà Arc de Sant Martí? I dit i fet, ho vaig buscar i vaig trobar dues explicacions, i curiós, les dues d’origen català i una d’elles, nascuda a l’Empordà.
La primera llegenda catalana explica que Sant Martí de Tours, sant molt apreciat a Catalunya, va donar-li la capa que portava a un pobre que es va trobar i tremolava de fred per la neu que estava caient en nom de Jesucrist i que, a l’anomenar-lo, el cel es va obrir, el sol va aparèixer i es va formar un gran arc iris que va fer que desaparegués la neu i entrar en calor al pobre que havia ajudat. Per això, tothom coneixem aquest fenomen amb el nom d’Arc de Sant Martí.
La segona llegenda neix d’algú de l’Empordà que se la va inventar. Aquesta llegenda, parla de que Sant Martí va temptar al dimoni per veure qui feia l’arc més bonic. El del dimoni, fet de gel, va resultar petit i de colors apagats. Sant Martí va crear un de vidre i de colors brillants. Els devots de Sant Martí van explicar la història durant generacions i d’aquí fins l’actualitat.
Sigui quin sigui l’origen del nom d’aquest fenomen, i la seva extensió més enllà de Catalunya, ara quan vegi l’ Arc Iris, a part de gaudir de tots els seus colors, podré veure a Sant Martí fent-li la juguesca al dimoni i guanyant-li i cuidant dels que més ho necessiten. Una altra cosa apresa i una altra cosa per gaudir!!!
Temps de lectura: 2 minuts
