Un dels hidrometeors més excepcionals, i emocionants pels amants de la meteorologia, és la neu. Viure a l’Empordà fa que sigui molt més valuós presenciar aquest meteor ja que el nostre clima amb hiverns suaus fa molt difícil reunir les delicades condicions que requereix la neu.

No obstant, recordem algunes de les nevades i fredorades més importants que s’han produït al llarg del segle XX a l’Empordà petit.

1942- Nevada abundant.
Durant dos dies de gener Palafrugell es va veure afectat per unes nevades continues que van acumular gruixos de fins a 20 cm de neu. La responsable en va ser l’entrada d’aire fred siberià amb la humitat del mediterrani.

1947- La nevada del segle XX.
A partir del 25 de gener i els dies posteriors la nevada va deixar gruixos de més d’un metre en molts indrets de la comarca. A Torroella de Montgrí un dels testimonis de la nevada explicava que no va podien obrir la porta de casa, perquè la tramuntana va arribar a fer congestes properes als 2 metres d’alçada. I pel mig del carrer la neu arribava fins a la cintura.

La nevada que va ser la més important del segle XX, va ser producte d’una gran depressió atlàntica que es va situar al nord del Marroc i que va carregar-se d’aire humit de la Mediterrània i d’aire fred de Sibèria. El xoc d’aquestes dues masses d’aire va desencadenar el temporal de neu més abundant del que es tenia constància fins al moment.

Platja de Llafranc nevada el 25 de gener 1947.

La gran nevada va obligar a tallar carreteres i vies de tren, molts pobles es van quedar sense electricitat i totalment aïllats durant uns dies.

El carrilet, atrapat per la nevada del gener 1947.

1956- L’any de la fred.
A partir del 3 de febrer del 1956 i durant tot el mes, un dels episodis més freds de tot el segle XX. Es van produir unes nevades abundants en molts indrets del territori català, però a l’Empordà no en destaca tant el gruix sinó la temperatura mínima extrema.

El més destacable d’aquest mes de febrer va ser la presència de fred durant 24 dies seguits. Les temperatures mínimes van ser negatives i molt sovint inferiors a -5 ºC. Les invasions d’aire fred més importants van tenir lloc entre els dies 2 i 5, i entre els dies 11 i 13. En els dies esmentats els termòmetres van enregistrar unes xifres que no s’han tornat a repetir, sobretot pel què fa a la temperatura de sensació, de desenes de graus sota zero degut al fort vent.

Torre Armstrong (Palafrugell) congelada. Febrer 1956.

En aquella època alguns mitjans de comunicació van atribuir aquesta onada de fred europea a experiments soviètics amb armament atòmic a les zones de l’Antàrtida, així ho assegurava una revista científica txecoslovaca.

Les conseqüències d’aquest intens fred, va comportar nombroses destrosses als serveis públics i a les canonades. L’agricultura empordanesa es va veure greument afectada per un fred que ni els més vells recordaven i que va acabar amb oliveres mil·lenàries. Això va provocar que molts pagesos arrenquessin les oliveres per dedicar-se al conreu de sembrat, blat, civada, etc. I alguns pagesos directament van abandonar el camp per anar a treballar al sector de la construcció de les ciutats.

1962- Nadal nevat.
El 24 de desembre del 1962 els habitants de Palafrugell, en sortir de la Missa del Gall, van veure com quallaven uns centímetres de neu. Durant tota la nit continuà nevant i el dia de Nadal es llevà Palafrugell amb una capa abundant de neu.

1985- Neu com a regal de reis.
El 5 de gener de 1985 per la vigília de reis es va produir una petita nevada que va coincidir amb la nit més màgica de l’any dels més petits. Però a partir del dia 12 d’aquell mateix mes es va produir una nevada generalitzada a la comarca del Baix Empordà, que va assolir gruixos de 20 cm a 30 cm de neu.

1986- Nevada memorable.
El 30 i 31 de gener de 1986 una bossa d’aire fred provinent de centre d’Europa es va reforçar davant la Costa Brava gràcies a la humitat del mar. El temporal va desencadenar nevades que van acumular entre 5 cm  i 20 cm a la zona interior – sud de l’Empordà i la neu va arribar a la costa, on els observadors Calonge i Sant Feliu de Guíxols van enregistrar un gruix màxim de 6 i 4 cm respectivament.

Gruix de neu màxim observat. Gener 1986. Servei Meteorològic de Catalunya.

El temporal  va provocar el rècord de pressió atmosfèrica més baixa enregistrada a l’estació de la Bisbal d’Empordà (972,5 hPa), amb ratxes de vent de 100 km/h a la costa i temporal marítim. La pluja va ser abundant amb registres superiors a 100 mm, deixant la neu més restringida a l’interior.