Les noves excavacions arqueològiques desenvolupades a l’antic estany d’Ullastret mostren una ocupació humana més extensa del que es coneixia fins ara. La descoberta s’ha fet durant unes obres de modernització dels sistemes de regadiu impulsades pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación a les comunitats de regants de la Presa de Colomers i del Rec del Molí de Pals. Això fa que els arqueolegs es replantegin la interpretació de l’urbanisme, l’organització territorial i el pasiatge de la principal ciutat ibèrica de Catalunya.
Va ser durant aquestes obres de modernització, que compten amb una inversió de 43.358.811,32 € provinents de Fons Next Generation, quan es van descrobrir les restes arqueològiques. Afecten a 1.274 regants de 14 municipis de l’Empordà. El responsable de la seu d’Ullastret del MAC, Gabriel de Prado, destaca que les obres promogudes per SEISA i executades per TRAGSA han comptat amb el control arqueològic de Quark Arqueología SL. Aquesta darrera s’ha encarregat de l’excavació, documentació i estudi dels jaciments arqueològics, amb el suport de Sistemes de Gestió de Patrimoni SCCL.
Descoberta de nou àrees d’excavació
Durant les obres s’han descobert nou noves àrees d’excavació que no es tenien contemplades. La descoberta més important s’ha fet al nord-oest de l’assentament ibèric de l’Illa d’en Reixac, en una àrea d’aproximadament una hectàrea i mitja situada dins de l’antic estany d’Ullastret, prop del camí d’Empúries. Gabriel de Prado reconeix que aquesta descoberta ajuda a delimitar l’antic estany.
En les excavacions s’han posat al descobert restes d’hàbitat i estructures associades a la primera Edat del ferro i a l’època ibèrica en un sector on fins ara es considerava que no hi havia activitat humana. Les troballes indiquen que els espais habitats s’estenien més enllà dela nuclis que es coneixen com el Puig de Sant Andreu i l’Illa d’em Reixac. Això, obliga a revisar la interpretació de la ciutat ibèrica d’Ullastret i aporten una nova visió sobre el poblament, l’estany, els espais productius i les vies de comunicació que articulaven el territori. Ho explica Gabriel de Prado.
Troballes de l’Edat del ferro
Una de les descobertes destacades ha estat la documentació d’un fons de cabana complet de la primera Edat del ferro. Tot i que ja s’havien localitzat restes d’aquest període a Puig Andreu, l’Illa d’en Reixac i el Puig de Serra, és el primer cop que una estructura d’aquest tipus es documenta íntegrament a l’entorn d’Ullastret amb metodologia arqueològica moderna. Això permet donar informació de valor per comprendre les primeres ocupacions humanes que van precedir la consolidació de la ciutat ibèrica.
Aquests i els materials de l’època ibèrica han estat dipositats provisionalment a la seu d’Ullastret del MAC i seran estudiats en el marc del projecte quadriennal «Caracterització de les portes i sistemes d’accés terrestre i lacustre a la ciutat ibèrica d’Ullastret (2026-2029)», liderat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. La directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Mònica Borrell, ha detallat la rellevància de les troballes.
Altres troballes
A part d’aquestes troballes a la zona d’Ullastret, els treballs arqueològics han permès documentar jaciments en altres municipis de l’Empordà. A Llabià s’ha localitzat un espai funerari i d’hàbitat altmedieval que podria correspondre a l’entorn d’una església documentada històricament i traslladada a mitjan segle XIV, la ubicació original de la qual es desconeixia fins ara.
A la Tallada d’Empordà les excavacions han permès identificar quatre jaciments arqueològics que documenten una presència humana continuada al territori des del neolític final, fa aproximadament 4.500 anys, fins a època moderna. A Bellcaire d’Empordà, entre les troballes, destaquen un gran sitjar altmedieval destinat a l’emmagatzematge de cereals i dos forns de calç del segle XVII, que aporten nova informació sobre l’explotació dels recursos i les activitats productives de la zona.
Les intervencions han arribat fins la zona de l’Escala on també han permès localitzar i excavar dues noves àrees a l’entorn de la ciutat romana d’Empúries, ampliant el coneixement sobre el seu territori periurbà.
La col·laboració per preservar el passat arqueològic
Més enllà de les descobertes concretes, aquest programa d’intervencions arqueològiques vinculat als projectes de millora del regadiu posa de manifest la importància de l’arqueologia preventiva i la seva utilitat social, així com el valor d’una aplicació rigorosa dels procediments d’avaluació ambiental. Es tracta d’un cas de bones pràctiques en què les normatives culturals, ambientals i d’infraestructures s’han aplicat de manera eficient, compatibilitzant la protecció i la recerca del patrimoni cultural amb el desenvolupament d’unes infraestructures necessàries per al sector agrari.
La bona coordinació entre els promotors de les obres, els equips arqueològics i les administracions implicades ha permès organitzar les intervencions de manera eficient. També cal destacar l’actitud proactiva de totes les parts: la promoció ha destinat el finançament necessari i ha facilitat la tasca dels equips arqueològics, mentre que les intervencions s’han dut a terme amb criteris de compatibilitat amb el projecte d’obra i sense alterar el calendari previst.
Aquest conjunt d’actuacions, tal com ha apuntat Gabriel de Prado, demostra que l’arqueologia preventiva no és un obstacle que endarrereixi les obres, sinó una part integral del projecte, capaç de protegir el patrimoni, generar nou coneixement sobre la història del territori i posar-lo al servei de la recerca i de la ciutadania.
