arqueologia

A més de la seva obra artística, va destacar per les aportacions en arqueologia local.

Les troballes confirmen el luxe de l’assentament i permeten redibuixar la línia de costa d’època romana.

Un estudi de la UAB i el MAC revela que els infants eren enterrats amb un ritual familiar.

L’anàlisi isotòpica als jaciments de Puig Castellar i Ullastret suggereix diferents patrons de mobilitat entre aquests individus, que no haurien estat triats a l’atzar.

A sobre del forn s'han localitzat dues tombes, fet que suggereix la reutilització de l'espai per a finalitats funeràries.

Amb aquestes, ja són una cinquantena les restes documentades al jaciment. L’Ajuntament preveu museïtzar l’espai, on també s’han identificat cossos amb alçades excepcionals i evidències de reutilització.

Pels volts del segle VI aC, un grapat de famílies es van instal·lar al cim d'un paratge salvatge, rocós i humit que el Mediterrani amenaçava d'empassar-se mar endins. Aquestes gents es van arrecerar rere els penya-segats del que és...

Una investigació liderada per la UAB i la UVic, basada en l'anàlisi microscòpica de dents de llet, descarta sacrificis rituals en els enterraments de nadons trobats en llars iberes. L'estudi, que inclou 45 esquelets de diversos jaciments catalans, conclou que les morts van ser naturals, majoritàriament per complicacions perinatals i naixements prematurs.

El conjunt arqueològic d'Ullastret, al Baix Empordà, és el major jaciment ibèric de Catalunya. Amb restes d'una ciutat fortificada i una rica cultura, els visitants poden descobrir la seva història a través de restes arqueològiques, activitats familiars i visites teatralitzades, connectant amb la vida i els misteris de l'antiga civilització ibèrica.

A 300 metres d'altitud, arrecerat rere precipicis i abismes, s'hi alçà, pels volts del segle IV abans de Crist, l'oppidum de Plana Basarda. Per aquest indret hi ha passat indigets, però també goges, bandits, caçadors de tresors, nazis i,...