Un estudi microscòpic liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Vic (UVic) ha determinat que els nadons enterrats en llars iberes van morir per causes naturals, descartant així la hipòtesi d’infanticidis o sacrificis rituals. L’anàlisi s’ha dut a terme sobre 45 esquelets de nadons trobats en jaciments com Puig de Sant Andreu i Illa d’en Reixac (Baix Empordà) o a d’altres de la resta del país com Camp de les Lloses (Osona), Olèrdola (Alt Penedès), i la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca (Garrigues), corresponents als segles VIII a I aC.
L’estudi, publicat a la revista Journal of Archaeological Science, demostra que la majoria dels nadons van morir per complicacions perinatals, sobretot durant la setmana 27 de gestació o la primera setmana de vida. Moltes d’aquestes morts es van deure a naixements prematurs.
Els investigadors han utilitzat una tècnica innovadora que analitza el teixit i la composició química de les dents de llet per identificar amb precisió l’edat de la mort dels nadons. L’estudi també apunta que cap infant va superar els dos mesos de vida, fet que suggereix una pràctica cultural d’enterrament en espais domèstics per als nadons que morien en les etapes més primerenques de la seva vida.
