Benvolguts oients de Ràdio Capital, ja sé que ho saben, però anem acostant-nos inexorablement al’estiu. No hi ha res que ho pugui evitar. Suor, sol i la il·lusió efímera de les finestres obertes i de les vacances. També hi ha l’aire condicionat, ja ho sé. Però carai com pica! Han tornat ja les orenetes, han tornat també els rantells o mosquits i han tornat –tornaran molt més- els turistes. Els mosquits no fan gens de gràcia. Ahir nit, vaig veure el primer i vaig pensar: “Mira! Ja comences a tenirl’article!”. De gràcia, les orenetes en fan molta més, llevat, és clar, que algú hagi d’estar, tal com va passar-nos a la Judit Pujadó i a mi fa uns dies, en un Sant Jordi avançat, unes quantes hores sota un ràfec de l’església de Colomers. Aquell ràfec és ple de nius d’orenetes. No es pot estar gaire estona a sota d’un ràfec com aquell perquè llavors, constates que les orenetes caguen. Sí. I ja no fan tanta gràcia. Els turistes, com segur que ja sabem tots, també caguen. Llavors tampoc no fan tanta gràcia. I no en fan tampoc quan els trobem a les cues de les carreteres, instal·lats abans que ningú a les platges, asseguts a totes les taules del restaurant on teníem pensat menjar. Sí perquè nosaltres naturalment també hi som. Ai senyor! Necessitem els turistes, però quan en venen tants, tants que a vegades ens fa l’efecte que han vingut tots, tots de cop, ens agraden tan poc com les orenetes. Potser és que no en necessitem tants.
Cada any, en aquestes dates, quan ja ha passat Sant Jordi i l’estiu i les vacances s’acosten, m’adono que escric un article així. Sempre em demano que deuen voler dir aquells que parlen d’un turisme de qualitat? Volen dir que voldrien un turisme selectiu? Un turisme format per gent que ens deixés més diners, però més taules lliures als restaurants i menys cues a les carreteres? No cal ser tan agut com Josep Pla perquè ens preguntem en veu alta: “I això, a més de dir-ho, com es pot fer?”
Faig aquesta reflexió ben conscient que, tard o d’hora, de turistes ho acabem essent tots. Què volen que els digui? Jo em sento més a prop d’aquella gent que a l’estiu es fot un bon tip de pencar, de fer i donar feina, i de provar de crear el que cada dia em costa més de creure que sigui riquesa, que no, d’aquella gent, que despotrica contínuament contra el turisme com si es donés el cas –que no es dona–que ells són sers celestials que no van mai enlloc i que no molesten mai els altres. Últimament n’he vist un que es passeja pels carrers del meu poble amb una samarreta que diu que és antixava. Jo, també què volen que els digui?, no puc estar-hi més en desacord. El portasamarretes aquell ens està dient que està contra tots els barcelonins? O el que és el mateix, contra tots els turistes? Potser sigui que el mosquit o el rantell és ell, però, és clar, això sí que no ho sé. Només l’he vist passejar tot cofoiamb una samarreta.
