Més de 150 veïns de Santa Cristina fan una marxa lenta pel nucli per rebutjar la sentència del Procés

privat:-mes-de-150-veins-de-santa-cristina-fan-una-marxa-lenta-pel-nucli-per-rebutjar-la-sentencia-del-proces

Més de 150 veïns de Santa Cristina d’Aro han participat aquest vespre en una marxa lenta pel carrer principal del nucli urbà, el carrer Teulera, per manifestar el seu rebuig a la sentència del Tribunal Suprem (TS) que s’ha fet pública avui contra els líders del Procés, els quals han estat condemnats a penes que van entre els 9 i els 13 anys per delictes de sedició i malversació. La marxa, encapçalada per l’alcaldessa, Lourdes Fuentes, i membres del govern que portaven una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics, ha sortit de davant l’Ajuntament per anar fins a l’altra punta de nucli, davant el giratori del taller Bassas, i tornar novament al punt de sortida. Abans de sortir, l’alcaldessa ha llegit un manifest. Una marxa que ha durat uns 40 minuts i on els manifestants han cridat consignes com “llibertat, presos polítics”, “in, inde, independència o “no és justícia, es venjança”, a més de cantar diverses vegades l’himne nacional, Els Segadors.

La marxa lenta ha estat la segona acció que ha organitzat el govern cristinenc al llarg del dia d’avui després que es fes pública la sentència condemnatòria als presos polítics catalans. Abans, a les 12 del migdia, hi ha hagut una concentració davant l’ajuntament. En aquesta concentració, Fuentes ja ha llegit el comunicat i, a continuació, s’ha guardat un minut de silenci. Seguidament, els presents, amb molts treballadors municipals, han cantat Els Segadors.

Manifest:

“Amb la condemna dels presos polítics l’Estat espanyol ha escrit la seva sentència

No és justícia, és venjança. Amb la causa general contra l’independentisme, l’Estat comet un nou error històric que provocarà un nou terratrèmol polític i social que accelerarà el procés d’alliberament de Catalunya. Condemnen onze persones perquè no poden condemnar tot un poble.

No es busca una solució, sinó un escarment. Aquesta sentència no resol res; la repressió només agreuja el conflicte polític. L’única solució possible serà de base democràtica, no judicial.

No volen fer política, sinó imposar. Condemnant l’independentisme, l’Estat fa de la repressió una eina política per perseguir la dissidència i silenciar la voluntat democràtica dels catalans i les catalanes.

L’independentisme és l’única solució possible per preservar la democràcia, els drets civils i polítics. La independència és una necessitat per poder viure en una societat més lliure, més justa i més democràtica.

Avui, més que mai, la independència és inevitable.

Amnistia. Autodeterminació. República Catalana.”