12.8 C
Pals
Dijous, 2 febrer 2023
- Publicitat -

Nadal 22, la festa

Diuen que totes les festes comencen a mostrar la alegria que prometen  molt abans de sortir la data en el calendari, i potser es veritat, però curiosament cap d’elles ve tan carregada amb tanta esperança de diversió, companyia, records i plans plens de idees, experiències i imaginació per uns dinars i sopars que volem que siguin els millors de la nostra historia, com el NadaL.
Nadal, festes de Nadal, viatge per Nadal, “ho tindrem abans de Nadal”, “oh fins després de Nadal ni pensar-hi”,  vacances de Nadal, regals de Nadal. La data de totes les dates de l’any que serveix per mesurar el temps que falta i el que ens queda, per calcular el pressupost, per recordar la lletra de tantes cançons mig amagades en els plecs de la memòria, per enyorar els que vius o morts ens han deixat i esperar que arribi la santa nit per beure sense mida a la seva salut el que sigui amb que ens omplin la copa. Nadal serveix per tot, es la data que sembla acabar l’any i recomençar-lo, que prepara el dia o la nit de celebracions mes variades i enyorances mes intenses, de records d’infància compartits, de la benvinguda a la novetat dels nadons. Si, Nadal que ja s’acosta, es prepara i ens prepara per tota mena de celebracions religioses, polítiques, familiars, infantils, amoroses o del que sigui, setmanes abans que arribi i quan ho fa ens troba esgotats de tants dies i setmanes de feina que ha quedat per fer, llistes d’encàrrecs per complir, persones a les que telefonar, contactes posposats sense futur i compres que mai no se’ns havia acudit que aquesta vegada,  Nadal arribaria sense cap referència al temps que necessitaríem perquè fossin els regals mes encertats.
I arriba el dia o la nit de Nadal que el mon sencer celebra a l’hora que li toca, i s’acaba la festa i entre una cosa i l’altre ens trobem estirats en una butaca, planxats de cansament general,  amb aquest regust que deixa la fi de tot allò que hem esperat que ja es va allunyant  i,  si ja ho sabem, així seguirà allunyant-se fins a convertir-se en una ombra vaporosa de records que també un dia acabarà desapareixent com tot passa inexorablement, barrejada  – ves a saber amb què per complir les inexorables lleis que donen sentit a l’ univers al qual pertanyem.
I arreglem una mica el que es veu i ens adormim esperant que dema sigui un altre dia que curiosament ho es, un dia  a mitges com es sempre l’endemà d’una festa potser perquè dona poca sortida a una situació que sempre sembla deixar-nos  sense la resposta definitiva.
Serà per això que l’endemà de l’endemà tornem cada qual a la seva feina amb un altre estat d’ànim? o potser es que la memòria ens ajuda i sentim la veu antiga d’algun savi perdut en el transcorre imparable del temps: “El treball no es un castic de deu als homes, sinó un regal que els hi va fer perquè no els tornes bojos el pas del temps”.
Sigui com sigui, Molt bon Nadal a tots!

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios