Hi ha coses que no puc entendre. No puc entendre que un municipi es gasti poc més de 330 milions de peles, pels de la ESO, uns 2 milions d’euros, en reformar un antic cinema per convertir-lo en teatre i que al cap de només 19 anys l’equipament estigui infrautilitzat i no hi hagi una temporada estable d’arts escèniques amb cara i ulls. Això és malgastar, fer un mal ús dels diners del ciutadà, per no dir quelcom més gruixut. El Teatre Municipal de Palafrugell, construït sobre el que quedava del Cinema Victòria i inaugurat amb Lluís Medir a l’alcaldia, un teatre amb un aforament de 470 butaques, actualment no compleix la funció per a la qual va ser pensat.

No hi ha cap model de gestió, primer de tot perquè no hi ha cap voluntat política de tenir-ne, perquè no hi ha cap partida dedicada a programació i perquè no hi ha cap tècnic municipal que tingui la voluntat de posar-hi imaginació i feina, veure espectacles, i programar. Per no haver-hi, no hi ha ni tan sols regidor de Cultura. Bé, sí que n’hi ha, el mateix alcalde, que considera que la Cultura és ballaruca, coca, cava i les festes de primavera. Anem arreglats!

Una de les excuses que més s’han sentit és tan absurda! “No volem ser una simple sucursal del que es fa a Barcelona”, diuen. Molt bé, doncs no ho siguin. Facin residències, convidin companyies a crear i assajar els seus espectacles al teatre, que hi estrenin abans a Palafrugell que a Barcelona. Vagin a sales alternatives com La Planeta de Girona o el Teatre de l’Aurora d’Igualada, i vegin què programen, què produeixen i què poden portar a Palafrugell. Es preocupin d’estar al cas del que fan les companyies professionals empordaneses i de la resta de comarques i els ofereixin l’espai per estrenar els seus espectacles. No serà perquè no n’hi ha!

L’Estat Particular de Tor d’en Pep Vila, Cascai de Marcel Tomàs a Ullà, David Planas i Meri Yanes a Celrà o la companyia Cobosmika de Palamós, per dir-ne només uns quants que tenen uns alts estàndards de qualitat. Això són propostes dites i pensades d’una revolada, segur que hi ha formes imaginatives i que no suposen un dispendi monstruós. Queda molt bé apostar per la Cultura en els discursos, però posteriorment s’ha de ser conseqüent, perquè si no, estàs mentint i la teva credibilitat és nul·la.

Sembla mentida que a aquestes alçades s’hagi d’explicar que on hi ha un escenari en condicions sempre hi ha algú disposat a pujar-hi i crear, a tots els nivells. I que això implica cohesió social, implica una societat més formada i més informada i per tant més lliure i responsable. L’altra possibilitat, poc recomanable, és externalitzar la gestió de l’equipament com durant els primers anys. Però aleshores s’està sota el dictat d’uns interessos privats, a no ser que s’elabori un contracte programa que permeti intervenir al consistori, però estem una altra vegada amb que hi ha d’haver algú a l’ajuntament amb dos dits de seny, que hi entengui una mica i sàpiga el que es fa. Com a mínim el teatre no es moriria de fàstic.

Hi ha un altre equipament al qual també s’hi van dedicar força diners públics al seu moment com El Mundial de la Bisbal, que pateix d’un mal semblant i algun dia també caldrà parlar-ne. Senyors alcaldes, què, ens hi posem o continuarem amb excuses de mal pagador? I mentre, La Gorga de Palamós, els passa la mà per la cara a tots dos.